sapiens.cat

Descobreix la teva història

Muntatge portades 11S
Un any més, amb motiu de l'Onze de Setembre publiquem un número especial de la revista, que aquest 2017 hem dedicat al Casal de Barcelona
Caricatura Silvela Silvela i el general Polavieja en una caricatura publicada a la revista satírica 'Gedeón' el 1899Wikimedia Commons
Sabríeu dir-nos qui va pronunciar aquestes frases? "Prontos en cólera, rijosos y vengativos”, “Son los catalanes aborto monstruoso de la política", "El catalanismo es una enfermedad nerviosa", "Todos los catalanes son una mierda”. Nosaltres, sí, i en tenim 6 més. 

Llegiu l'article complet
Felip V Retrat de Felip V
Que si no hem estat mai una nació, que si no hem estat mai sobirans, que si amb els Reis Catòlics va néixer la nació espanyola, que si no vam perdre res el 1714... En el cas de la història de Catalunya, hi ha una sèrie de mentides que han donat lloc a una reiteració de tòpics, malentesos i tergiversacions, els que us expliquem a continuació.

Llegiu l'article complet
Mapa interactiu del cadastre
Us expliquem en un mapa interactiu com el cadastre va afectar els catalans, un impost que ja existia i que Felip V va mantenir i augmentar: de mitjana, els catalans van passar a pagar 8,12 vegades més. Era l'inici de l'espoli fiscal.

Consulteu el mapa aquí


Captura del mapa interactiu del Tractat dels Pirineus
El 7 de novembre del 1659, França i Espanya van signar el Tractat dels Pirineus. Us expliquem quins personatges hi van participar amb un mapa interactiu que viatja pels personatges del quadre del pintor francès Laumosnier, els que van participar a la trobada entre Felip IV i Lluís XIV a l'illa dels Faisans.

Consulteu el mapa aquí
La senyera La senyeraThinkstock
La vexil·lologia (disciplina que estudia les banderes) considera una senyera qualsevol estendard o guió que fa d’ensenya d’una corporació, tot i que a l’edat mitjana tenia el sentit d’emblema personal d’un cavaller. Estrictament, doncs, el mot senyera està mal utilitzat si l’apliquem a qualsevol bandera nacional, inclosa la de Catalunya. I és que no fa tant que utilitzem l’expressió la senyera per referir-nos a la bandera catalana. De fet, l'ús d'aquest mot prové d'una confusió no del tot aclarida al voltant d''El cant de la senyera' de Lluís Millet.

Llegiu l'article complet
Imatge de la Diada del 2012 Gemma Cascón
La idea d’establir una data per reivindicar i consolidar el sentiment nacional va sorgir a Catalunya en el darrer quart del segle XIX. L’any 1880, França va instituir el seu ‘14 de juliol’ per recordar l’assalt a la Bastilla, i Portugal el seu ‘10 de juny’ amb motiu del tercer centenari de la mort del poeta Camoes. Al nostre país, l’inici de la commemoració de l’11 de setembre fou més de recordança del passat, que no pas amb una finalitat reivindicativa: un funeral al Fossar de les Moreres per recordar els morts en la lluita contra les tropes borbòniques el 1714.

Llegiu l'article complet
11 de setembre de 1714 La caiguda de Barcelona l'11 de setembre de 1714
Gràcies al relat del cronista de l’època Francesc de Castellví, sabem com va ser fil per randa la darrera envestida borbònica i l’èpica resistència catalana, carrer a carrer i baluard a baluard. Una gesta tan excepcional que es va guanyar l’admiració dels mateixos generals borbònics.

Llegiu l'article complet


Muntatge portades especials 11S
Subscriu-t'hi
Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa, i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS, si és que encara no ho has fet.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu.

© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació