Aquest article és exclusiu per a subscriptors
Suma't a Sàpiens i llegeix tots els articles sense limitacions
Ja tens un compte? Inicia sessió
Aquest article és exclusiu per a subscriptors
Suma't a Sàpiens i llegeix tots els articles sense limitacions
Les poblacions d'Almansa, Almenar, Brihuega i Villaviciosa, els Prats de Rei i Talamanca van viure algunes de les principals batalles que van decidir la guerra de Successió, un estira-i-arronsa que culminà el 1714 amb la victòria de Felip V. En aquest article us les expliquem amb detall.
Gràcies al relat del cronista de l'època Francesc de Castellví, sabem com va ser fil per randa la darrera envestida borbònica i l'èpica resistència catalana, carrer a carrer i baluard a baluard. Una gesta tan excepcional que es va guanyar l'admiració dels mateixos generals borbònics. El recreem hora a hora, des de dos quarts de cinc de la matinada fins a les tres de la tarda. Llegiu-ho aquí.
La repressió borbònica va començar l'endemà de l'11 de setembre de 1714. No hi va haver clemència i es va estendre a tots els àmbits i a totes les classes. En aquest article recordem les conseqüències de la derrota del setge de Barcelona i la imposició del nou ordre borbònic. Aquí us expliquem els decrets de Nova Planta i us mostrem, en aquest mapa interactiu, com el cadastre borbònic va afectar els catalans.
Les estampes satíriques van tenir una gran difusió i repercussió en l'Europa dels segles XVII i XVIII. Diverses estampes, principalment angleses i holandeses, intentaren explicar l'actualitat de manera satírica, combinant una imatge sovint al·legòrica amb versos o explicacions còmiques, fetes en diversos idiomes per ampliar-ne l'abast. Malgrat que el personatge més odiat –i, per tant, el més satiritzat– era el rei de França Lluís XIV, un altre dels personatges que en sortia més malparat era Felip d'Anjou, el futur Felip V, ridiculitzat i presentat com un covard, un lladre, un incapaç o un simple titella de Lluís XIV. A sota teniu una selecció d'aquestes estampes. En aquest reportatge les veureu més grans i en trobareu una explicació.
El setembre del 2022, Sàpiens va recuperar de la Biblioteca Nacional d'Àustria, a Viena, les cròniques de Francesc de Casamitjana, secretari del príncep Jordi de Hessen-Darmstadt i un testimoni excepcional de la conquesta de Gibraltar del 1704.
La troballa d'aquest dietari per part de Martí Crespo, col·laborador de Sàpiens, ens permet conèixer molts detalls fins ara desconeguts de la funció que van tenir els catalans en aquella gran victòria austriacista. Un testimoni excepcional que ofereix una mirada nova sobre la qüestió gibraltarenya, sovint massa polaritzada entre la visió britànica i l'espanyola. I és que, sense l'actuació d'aquells catalans, potser ara mateix no parlaríem d'un Gibraltar britànic.
De tot plegat, us en vam parlar en un reportatge signat per l'escriptor Jordi Mata i assessorat pel mateix Crespo i per l'historiador Agustí Alcoberro.
La idea d'establir una data per reivindicar i consolidar el sentiment nacional va sorgir a Catalunya en el darrer quart del segle XIX. Al nostre país, l'inici de la commemoració de l'11 de setembre fou més de recordança del passat que no pas amb una finalitat reivindicativa: un funeral al Fossar de les Moreres per recordar els morts en la lluita contra les tropes borbòniques el 1714. No va ser fins a l'any 1894 que, de manera individual o en petits grups, van començar les ofrenes florals al monument a Rafael Casanova. Aquesta acció va prendre especial rellevància després de la detenció de 24 joves l'11 de setembre de 1901.
Llegiu aquí l'article complet sobre l'origen de la Diada i aquí el de la detenció d'una trentena de joves, l'11 de setembre de 1901. També us fem un tast, en una imatge interactiva, de l'anàlisi de la icònica obra L'Onze de Setembre de 1714, d'Antoni Estruch, feta per Agustí Alcoberro. Podeu endinsar-vos en la història del quadre més representatiu de la Diada en aquest article.
Després de llegir tots els continguts relacionats amb la festa nacional de Catalunya, us proposem un 'quiz' sobre el setge que va canviar la nostra història. Quan va començar? Qui comandava les tropes filipistes? Quantes baixes hi va haver? En aquest altre test també podeu posar a prova els vostres coneixements sobre la guerra de Successió.
Ja tens un compte? Inicia sessió