Potser per l'espectacularitat plàstica o per la genialitat de la idea, és ben sabut que Anníbal va decidir sorprendre Roma atacant la península Itàlica amb un immens exèrcit d'homes i elefants, després de creuar els Pirineus i els Alps. Ara bé: per on va passar exactament? Com van reaccionar els pobles de l'entorn? Sàpiens descriu la ruta per l'actual Catalunya i la seva dissort final.

El règim de Vichy que va presidir el mariscal Pétain després de la victòria de l'Exèrcit alemany sobre el francès el juny del 1940 continua sent objecte de debat. L'estreta col·laboració del Govern francès amb el Reich, el sorgiment de la Resistència i l'evolució de la II Guerra Mundial van dividir els francesos ideològicament i amb les armes a la mà.

Els topònims "Alcúdia", "Banyalbufar", o "Algaida" constitueixen part del pòsit que deixaren a Mallorca tres-cents anys de dominació musulmana. Entre els segles X i XIII, Madina Mayurqa (l'actual Palma) va esdevenir una de les ciutats més importants de l'antiga Al-Andalus i un centre d'ebullició cultural de la Mediterrània.

Vint-i-quatre emperadors, durant quasi cinc segles, van viure pràcticament amagats dels seus ciutadans darrere els murs de la Ciutat Prohibida. L'accés al recinte sense permís significava la pena de mort. Què passava darrere aquelles muralles? Quina era la rutina d'aquells "fills del cel" que tenien el control d'un imperi immens?

L'any 1909, Amador Romaní i Guerra, un veí de Capellades (Anoia) que es guanyava la vida amb la indústria paperera, va canviar el rumb de l'arqueologia catalana amb la descoberta del jaciment que avui coneixem amb el nom de "l'abric Romaní", un lloc de referència mundial per entendre el món de l'home Neandertal.

Ningú, a les acaballes del segle XIX, no podia imaginar que un territori tan aïllat com la vall Fosca seria el protagonista d'una de les epopeies més importants de la història de Catalunya. Ningú a excepció d'Emili Riu, un periodista i polític liberal de Sort que estava convençut que l'indret oferia totes les possibilitats naturals per produir energia a gran escala. El temps li acabaria donant la raó, i avui podem visitar algunes de les mostres d'aquella tasca gegantina.