El gener de 1939 els bombardeigs eren cosntants a Catalunya. La població patia el desenllaç d'una llarga guerra que marcaria les seves vides. Qui fou president de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas, aleshores conseller de Finances del Govern Companys, testimonià aquells dies tràgics en unes anotacions diàries, escrites a mà, que Edicions DAU publicarà properament en un llibre i que 'Sàpiens' avança en exclusiva. Un document de primer ordre històric.

Percebuts com a llunàtics i entabanadors per alguns, els alquimistes es van obsessionar per la transformació de metalls en or, amb una fórmula que també els havia de servir per obtenir el passaport a la immortalitat. Intentem desxifrar amb ells les receptes màgiques, fem aliatges amb el mercuri, el sofre i la sal, i esperem el moment culminant: l'obtenció de la pedra filosofal.

Avui en dia és molt comuna la idea de que el 12 de setembre del 1914, l'endemà de la desfeta de Barcelona, els barcelonins es va llevar i van anar a treballar com en un dia qualsevol, decidits a refer el país. Un matí sovint descrit amb la imatge dels botiguers catalans "aixecant de nou la persiana". I tot i que no es pot negar la potència romànica d'aquesta imatge, en té ben poc, de real. D'entrada, perquè a la primeria del segle XVIII les botigues de Barcelona no tenien persianes, sinó portes de fusta.

L'any 844, la 'intervenció' de sant Jaume en la victòria del rei Ramir I d'Astúries contra res exèrcits musulmans va significar el punt d'arrencada d'aquest pelegrinatge al voltant del qual van emergir tota mena d'hostatgeries, esglèsies i convens. Dos mesos abans d'encetar un nou any jacobeu, recorrem l'evolució d'aquesta autopista espiritual, comercial i cultural que va assolir el seu auge a l'edat mitjana, però que avui continua atraient milers de viatgers.

Orson Welles, un dels millors directors de la història del cinema, va escollir el castell de Cardona per rodar-hi la pel·lícula 'Campanades a mitjanit', ambientada a la cort anglesa del segle XV. El record d'aquells dies encara és present en aquesta vila de Catalunya central.

Entre 1939 i el 1944, ajudades per les xarxes d'evasió, unes 80.000 persones van creuar els Pirineus fugint dels nazis. Una peça fonamental de l'engranatge eren els passadors, persones que ajudaven a creuar la frontera a peu i furtivament als fugitius. Amb Assumpta Montellà, autora de la famosa 'Maternitat d'Elna' i de 'Contrabandistes de la llibertat', seguirem una ruta de passadors de Catalunya. Només trepitjant territori entendrem com s'ho feien per eludir la vigilància nazi.