Ara que l'arxiu d'Agustí Centelles reposa ja a Salamanca, 'Sàpiens' ha volgut transcendir la polèmica i retre un homenatge al prestigiós fotoperiodista recorrent les parts més impactants de la seva biografia i analitzant, amb prestigiosos fotògrafs, el valor tècnic i periodístic del seu impressionant llegat.

El 1839, els exploradors Stephens i Catherwood van decidir anar a buscar a les ciutats misterioses, que segons els textos dels colonitzadors espanyols, s'amagaven a la selva de l'Amèrica Central. Després d'esquivar tota mena d'obstacles (un petit dictador, atacs de paparres i alguna malaltia), l'esplendorosa civilització maia s'obria davant dels seus ulls.

A mitjan del segle XIV, la sequera va dur a Manresa a construir un canal per dur aigua del Llobregat a la ciutat. El bisbe de Vic va oposar-se al transvasament i va xcomunitar els manresans. Per què? La llegenda diu que només un miracle va permetre acabar l'obra hidràulica més important de la baixa edat mitjana a Catalunya.

Dotze segles abans de Cleòpatra, hi hagué a Egipte una altra dona amb tanta influència política. El seu nom és Nefertari i protagonitzà una de les històries d'amor més colpidores de l'antiguitat al costat del cèlebre faraó Ramsès II. Aquesta dona amb un profund sentit d'estat propicià la pau amb l'imperi Hittita i es convertí en la primera egípcia que va ser divinitzada. La seva tomba és la més bella del món antic.

El 3 de juny de 1950, els alpinistes Maurice Herzog i Louis Lachenal van arribar al cim d'una de les muntanyes més perilloses del món: l'Annapurna I, situada a la part nepalesa de l'Himalàia. I ho van aconseguir amb unes tècniques d'ascenció precàries, en una època en què les expedicions alpinístiques tenien més de reivindicació nacional que de pràctica esportiva.

La recent il·legalització, duta a terme pel Tribunal Constitucional de Turquia, del principal partit parlamentari kurd, el Partit de la Democràcia del Poble (DTP), i les protestes i detencions que han seguit a aquesta mesura han tornat a situar els kurds -el poble sense estat més gran del món- al centre de l'actualitat.

Una neteja ètnica sense precedents. Això és el que, segons Joan F. Mira, va ser l'expulsió dels moriscos valencians. Un episodi oblidat del qual ara es commemoren quatre segles.

La vall de Boí destaca, sobretot, per l'exepcional concentració en un espai tan reduït d'un nombre tan elevat i valuós d'esglèsies romàniques: vuit temples i una ermita. Aquest fet, unit a la bona conservació dels edificis, va ser desiciu perquè la UNESCO declarés l'any 2000 aquest conjunt Patrimoni Mundial de la Humanitat. Avui és l'indret ideal per passar un cap de setmana ple d'història i art.