El passat 12 de gener, un terratrèmol va sacsejar Haití i, especialment, la seva capital, Port-au-Prince, deixant un rastre de més de cent mil morts i de destrucció d'habitatges, hospitals, escoles, esglésies, infraestructures i serveis. La mateixa ONU, que des de l'any 2004 manté un contingent de nou mil cascos blaus al país, va patir el cop mortal més gran de la seva història. Però abans de la catàstrofe, Haití ja era el país més pobre de l'hemisferi occidental. Quines són les causes d'aquest endarreriment endèmic?

La primera diputada argentina filla de desapareguts i criada per un militar ens parla sobre la descoberta del seu passat i la seva lluita en la recuperació de la memòria històrica.

Executats, confinats a les presons de tot l'Estat, castigats o exiliats. Aquests van ser, a grans trets, els destins dels comandaments vençuts de l'últim exèrcit de Catalunya. Després d'una gran tasca d'investigació, Sàpiens ha aconseguit reconstruir la sort i, sobretot, la dissort dels caps militars més significatius de la defensa de Barcelona i Cardona, i restituir les biografies dels generals Villarroel i Basset.

A Mallorca hi ha enterrada una de les persones més incòmodes del dictador: Ramón Franco. Va morir el 1938 en un accident d'avió prop de Pollença. El Caudillo va perdre un germà però també es tragué de sobre un maldecap. A pesar que al final s'havia sumat al bàndol nacional, Ramón Franco tenia un historial molt polèmic. Havia passat de lleial servidor a exaltat opositor del dictador Primo de Rivera i del rei Alfons XIII

Enigmes, misteris i assassinats; durant segles, el pa de cada dia en aquesta fortalesa. A l'interior dels seus murs, il.lustres presoners foren víctimes d'una època despietada. La reina Anna Bolena, l'humanista Thomas More o el nazi Rudolf Hess n'han estat alguns dels pressos més cèlebres.

La notícia que va ocupar les portades de tots els diaris el 2 de març del 1981 va ser la del segrest de l'aleshores jugador del Barça Enrique Castro 'Quini'. Us expliquem les interioritats d'un captiveri que va tenir durant 24 dies tot un país amb l'ai al cor.

Fa més de dos mil anys, un poble nòmada va fer emergir de la sorra un imperi comercial que es va estendre des de Damasc fins al desert del Sinaí. Eren els nabateus. Cap caravana de mercaders es resistia a fer nit a la seva bella capital, Petra. Des que fou redescoberta en el segle XIX, la seva arquitectura màgica la convertí en paradigma del romanticisme arqueològic.

Fa 2,5 milions d'anys, l'Homo habilis ja parlava o, al contrari, aquesta capacitat la va començar a desenvolupar l'Homo sàpiens fa 150.000 anys? Un equip de científics de l'IPHES ha aportat llum a l'eterna pregunta de quan va aparèixer l'habilitat de parlar en els nostres avantpassats i quines parts del cos la van fer possible.

Fa vint-i-cinc segles va viure a Grècia un home que va entendre que explicar allò que passa als altres és un ofici que s'ha de practicar amb rigor, honradesa i respecte. El seu nom és Heròdot. És considerat el pare de la història. Aquest autor, àvid de coneixements, va viatjar per tot el món conegut fins aleshores per lluitar contra el partidisme i el xovinisme grec.

Carles Juste 'lo Beethoven' va dedicar una reeixida rumba al carrer dels Cavallers de Lleida. "Pel carrer Cavallers / pugen dos palos calents / amagant-se de la gent...", diu la tornada d'aquest clàssic del repertori carrinció. Hi va haver un temps en què aquesta via, estreta i costeruda , que s'enfila del Segre fins als peus de la Seu Vella, era la particular Rambla de Ponent. Però aquesta és només una de les moltes històries que es repiren quan es trepitgen les seves llambordes. És més que un carrer. Aquí va nèixer Enric Granados. Aquí van trobar la mort centenars de lleidetans durant la guerra de Successió. Aquí va establir-se el front de guerra civil nou llargs mesos... Moltes cicatrius que han endurit la seva fesomia urbana, però que no han pogut aturar el batec que marca el ritme del cor de la ciutat.