S'explica que, després de la guerra dels sis dies, quan el primer minsitre israelià Levi Eshkol sobrevolava en helicòpter els territoris ocupats de Cisjordània i Jerusalem Est, va dir: "El dot [fent referència a la terra] és formós, però què farem de la núvia [fent referència als palestions]?". Quatre dècades després, la indefinició al voltant d'aquesta pregunta és un dels principals esculls per a la pau al Pròxim Orient.

El comportament dels austríacs amb els catalans no va ser gaire diferent del que van tenir els anglesos. Aquesta és l'opinió de l'historiador Friederich Edelmayer, un catedràtic austríac amb qui parlem sobre l'època moderna.

Entre el 1901 i el 1940 Pablo Picasso va estar sota el punt de mira dels serveis de contraespionatge francesos. Un dossier, elaborat per la Prefactura de Policia de París, revela la vigilància especial de què va ser objecte el pintor malagueny a causa de les seves idees polítiques.

Durant generacions, la dinastiadels Habsburg va practicar una severa endogàmia que acabà donant per fruit un hereu incapaç. Era incapaç de discernir, de governar i de reproduir-se. A Carles II se'l considerava embruixat, i, a més de ser víctima dels seus mals, també ho va ser de les receptes i encanteris amb què se'l pretengué sanar.

En la guerra civil americana entre els estats del Nord (Unió), presidits per Abraham Lincoln, i els del Sud (Confederació), un submarícreat per Horace L. Hunley va tenir els seus minuts de glòria en enfonsar, per primer cop en la història, un vaixell de guerra. Reconstruïm l'arriscada missió, la misteriosa desaparició i el rescat del giny cent trenta-sis anys després.

Quan va morir Joan I, a la darreria del segle XIV, va sortir a la llum un gran escàndol de corrupció que va afectar els homes forts del rei, com l'escriptor Bernat Metge. Malversació de fons, emissióde factures falses o mercadeig amb les butlles papals són algunes de les acusacions que van recaure sobre el cercle íntim del rei.

El el segle XVIII es crearen grans museus de referència a Europa: el Museu Britànic de Londres i el Liuvre de París. Les dues entitats es llençaren aleshores a una aferrissada cursa per obtenir les peces més preuades de l'antiguitat. S'institucionalitzà així l'espoli del patrimoni arqueològic de la humanitat com a signe del poder imperialista dels grans estats europeus.

Els llims que deixava l'aigua vora l'Ebre foren utilitzats pels ibers i els musulmans per elaborar peces de ceràmica. En zones més interiors, l'home treballà les pedres per fer camins, moles de molí i contruir terrasses i cabanes de pastors. Amb artesania de pedra i fang com a teló de fons, us proposem una passejada per descobrir, de nord a sud, la història, els paisatges i les tradicions de les Terres de l'Ebre.