PREGUNTES AMB HISTÒRIA: Per què als nounats els posaven noms d'església?
Què fa un madrileny com vostè buscant la tomba del que va ser president del F. C. Barcelona?
La veritat és que quan Jordi Creus i Queralt Solé em van proposar de participar en aquest projecte em va fer molta il·lusió. A ells els coneixia, i també coneixia la revista SÀPIENS, que llegeixo habitualment a Madrid. Aquest era un gran projecte dirigit per una revista d’història puntera, i per a mi ha estat un honor formar-ne part.
Vostè ha localitzat desenes de fosses de la Guerra Civil. Quina tècnica utilitza per trobar enterraments clandestins com el de Josep Sunyol?
Bàsicament intento conjugar el treball de documentació seriós i rigorós -com el que en aquest projecte ha dut a terme la revista SÀPIENS- amb els treballs de camp, mitjançant la millor tecnologia actual existent per localitzar enterraments clandestins. Això vol dir, sobretot, georadar i fotografia infraroja. És cert que la tecnologia és molt important, però és fonamental saber-la utilitzar. Sense aquest treball previ de documentació, aquesta tecnologia és cega, no serveix.
Amb quines dificultats s’han trobat en la recerca de la tomba de Sunyol?
Gairebé seria millor dir amb quines dificultats no ens hem trobat! Sobretot perquè als més de 12.000 metres quadrats analitzats, dins dels jardins de la residència militar Guadarrama, hi hem trobat un terreny molt alterat a causa dels efectes de la guerra, en aquest indret concret, i de les posteriors obres de construcció del llavors anomenat ‘Hospital Generalísimo Franco’. També ens ha dificultat la feina l’ampliació de la carretera o la plantació d’arbres al jardí. Hi havia moments en què pensava que tots els elements possibles que poden dificultar una prospecció geofísica s’havien ajuntat en aquest lloc. Ara bé, puc dir sense por a equivocar-me que la recerca de la tomba de Sunyol ha representat la prospecció geofísica més detallada realitzada mai a l’Estat espanyol, pel que fa a l’àmbit de les investigacions de la memòria històrica.
I en què ha consistit aquesta investigació?
Hem analitzat i hem escanejat el terreny susceptible d’acollir enterraments clandestins mitjançant una malla quadriculada d’alta resolució. Hem analitzat, primer de manera independent i, després, en el seu conjunt, cada sistema tècnic, amb la finalitat de construir un mapa tridimensional d’allò que amaga el subsòl. Amb tot això hem definit els punts de verificació perquè els experts de la Societat de Ciències Aranzadi, dirigits pel prestigiós forense Paco Etxebarria, verifiquessin aquestes anomalies.
Això s’ha fet en un terreny ampli al voltant d’on s’aixecava ‘la caseta de la Muerte’, on van ser detinguts Sunyol i els seus acompanyants aquell 6 d’agost.
Sí, i el lloc on, segons algunes informacions, van ser afusellats pels franquistes.
Però és cert que no s’ha trobat cap resta, oi?
De moment, no. Ens hem trobat amb molts problemes, principalment amb l’aigua abundant que sortia del terra quan foradàvem a un metre de profunditat. Caldria tornar a fer algunes cales arqueològiques en aquests espais en èpoques més seques. Però, a més, encara queden altres espais susceptibles d’acollir la tomba de Sunyol per investigar.
On són aquests espais?
Amb la prudència que he de tenir, i d’acord amb les informacions aportades per SÀPIENS, hi ha un ampli terreny que ha estat investigat, en part, amb fotografia infraroja però no amb georadar, que caldria examinar detalladament.
Per què no s’ha fet aquesta investigació en la primera fase que ara ha conclòs?
Perquè és un lloc força més complicat. Primer cal desbrossar una àrea més àmplia, molt més àmplia, que la que s’ha desbrossat en la primera fase. I una vegada acabada aquesta feina, caldrà tornar a emprendre les tasques de fotografia infraroja i, sobretot, de georadar. Però una cosa és treballar amb el georadar en un lloc més o menys pla, i una altra en un lloc tan irregular com aquest. Però no dubteu que ho farem!
