Detall del mausoleu de Jaume II i Blanca d'Anjou

MHC / Pepo Segura

En aquest reportatge

• Retrat d'una reina
• Entrevista a Carme Subiranas
• La restauració de les tombes de Santes Creus

“La feina de restaurador m’ha portat a treballar en projectes ben dispars: des de la recuperació de la tomba gòtica de la reina Elisenda de Montcada —que es conserva al monestir de Pedralbes de Barcelona— fins a la restauració dels frescs renaixentistes d’Il Correggio a la cúpula de l’església de San Giovanni a Parma (Itàlia) o la col·laboració en la conservació de pintures rupestres paleolítiques a la Grande Grotte d’Arcy-sur-Cure, a Borgonya, de 28.000 anys d’antiguitat. Però, fins ara, cap de les intervencions m’havia captivat tant com aquesta de Santes Creus”, assegura Javier Chillida, responsable de la restauració artística dels sarcòfags reials que es conserven al presbiteri de l’església del monestir. I és que el panteó reial de Santes Creus —que conté les tombes del rei Pere II el Gran, la del seu fill Jaume II el Just amb la seva esposa Blanca d’Anjou i la de l’almirall Roger de Llúria— és una obra arquitectònica i escultòrica rellevant en el marc de l’arquitectura funerària de la corona d’Aragó i, de fet, és l’únic panteó a Catalunya que disposa de tombes coronades per un templet o baldaquí, una estructura arquitectònica que acull els sarcòfags i forma el que alguns han volgut definir com una catedral en miniatura. Ambdues tombes reials són els primers assajos d’introducció de l’art gòtic funerari a Catalunya.

Dades inèdites sobre els monarques catalans
Abans d’iniciar els treballs de restauració, però, es va procedir a obrir els sarcòfags, ja que per la seva singularitat, les restes reials podien aportar dades inèdites sobre la nissaga dels monarques catalans. L’atenció es va focalitzar en la tomba de Pere II el Gran, perquè era l’únic sarcòfag reial de la corona d’Aragó que mai no havia estat profanat. Però el pes de la llosa que el cobreix i la complexitat arquitectònica del templet que el voreja complicaven les feines. “La banyera funerària que conté les restes de Pere II està envoltada per una estructura de columnes i arcs apuntats que sostenen una petita volta de creueria. L’espai entre el sarcòfag i les columnes és tan limitat que no hi ha marge de maniobra per treballar-hi. Per obrir la tomba, per tant, va ser necessari desmuntar peça a peça els elements superiors del sepulcre”, explica Chillida. I un treball d’aquesta complexitat no s’oblida així com així: “L’obertura d’una tomba gòtica intacta impressiona, no es tenen oportunitats de presenciar-ho cada dia. Participar en aquest projecte ha estat un privilegi, no solament per la importància històrica de l’obertura de les tombes, sinó també per la qualitat artística dels templets i de la totalitat del monestir.”

El sentit original de l’obra
Els panteons reials de Santes Creus, sobretot la tomba de Jaume II i Blanca d’Anjou, havien patit trencaments i pèrdues formals resultat, en la majoria de casos, de profanacions, guerres i furts. Per restaurar-los ha calgut, de primer, identificar les possibles deficiències estructurals que se’n deriven i la possible recuperació de peces trencades. “En col·laboració amb l’equip d’arqueologia, ens vam adonar que bona part de les peces de pedra que hi mancaven s’havien recollit i emmagatzemat en estances del mateix monestir. Això ens ha permès —a mode de trencaclosques— recuperar part dels elements que fins ara es creien desapareguts i completar la forma original de les tombes”, comenta Chillida. Però a les faltes formals que presentaven els templets cal sumar-hi la degradació de les policromies originals que els decoren, ja sigui pel pas del temps o per repintades posteriors, massa sovint irrespectuoses amb el sentit original de l’obra. “Com a criteri de restauració, sóc partidari de conservar la materialitat de les obres en què intervinc tal com ens arriben en el moment actual i no tant de les reconstruccions formals o cromàtiques. Treballo amb un respecte absolut del llenguatge artístic expressat per les obres, a més de valorar les transformacions ‘positives’ que el pas del temps provoca sobre els materials ”, recorda.

La policromia de les tombes
El templet de Pere II —el que s’ha mantingut en més bon estat— conserva gran part de la policromia gòtica original de color blau, vermell i daurat, que amb la restauració ha guanyat intensitat. Als seus peus s’ha realçat la llosa funerària de marbre, fins ara molt degradada, de l’almirall Roger de Llúria, qui va manifestar la voluntat de ser enterrat ben a prop del seu senyor. Chillida comenta que “s’hi ha reposat una peça trobada als magatzems i això ha permès recuperar les dimensions reals d’aquesta làpida. A més, s’ha col·locat a sobre un nou suport per elevar-la uns centímetres del terra i evitar els danys de la humitat”. Pel que fa al doble sepulcre de l’esquerra del presbiteri —que acull les restes de Jaume II i Blanca d’Anjou—, s’ha eliminat la pintura blanca que es va aplicar a una part de l’estructura del templet, tan sols fa vint anys, i “això ha permès recuperar la policromia anterior, segurament del renaixement, que imitava els colors de la pedra”. Tot aquest projecte de restauració s’ha reforçat amb una nova il·luminació, tant de les tombes reials com del presbiteri de l’església, i amb la modernització del disseny de la senyalització interpretativa. Mentre contempla l’esplendor del presbiteri amb tots els elements ja restaurats, Javier Chillida assegura que “des del punt de vista professional ha estat una experiència única per la qualitat artística dels elements que hem restaurat i pel fet d’haver treballat amb un grup de professionals extens i multidisciplinari que ha inclòs arqueòlegs, documentalistes, historiadors, picapedrers, especialistes en ‘obres d’art’, fotògrafs i experts en conservació preventiva, analítica de materials i tractament d’imatges.