El passat 22 de juliol, en una sentència històrica, el Tribunal Internacional de Justícia concloïa que la declaració d’independència kosovar “no va violar el dret internacional”. La sentència representa el penúltim episodi en la llarga confrontació entre les poblacions sèrbia i albanesa per la sobirania de Kosovo, el Parlament del qual havia proclamat unilateralment la independència el 17 de febrer del 2008 després del fracàs de les negociacions entre serbis i albanesos per acordar l’estatut definitiu de la regió.

Festival de la Lligadura de Trompes, aquest era el nom oficial dels tres dies durant els quals els metges visitaven un poblet de l’altiplà andí o la selva amazònica per convèncer les dones d'operar-se. Hi havia incentius per a les famílies d’elles: aliments, roba, diners… I incentius per als equips mèdics que fessin més intervencions: un viatge per a tres persones a una localitat del país. Però més enllà del xantatge econòmic, també hi va haver nombroses amenaces i coaccions. I moltes morts i danys físics i morals irreversibles.

Aquest noble educat en les idees del Renaixement i format amb la lectura dels filòsofs humanistes, que seria marquès, virrei i duc, va acabar renunciant a les seves riqueses terrenals, al seu poder a la cort i, fins i tot, a fama de cognom, per dedicar-se a serir l’únic senyor que no se li podia morir.

Pocs després d’haver-se inciat la Segona Guerra Mundial, Hitler va dirigí les seves ànsies expansionistes sobre Anglaterra. Un cop descartada l’opció d’una invasió a gran escala, sotmeté la seva capital a un bombardeig que s’allargà durant mesos. Setanta anys més tard, la flama del record continua viva.

La dura experiència del comissari Creix durant la guerra civil el va convertir primer en l’assot franquista de la dissidència democràtica a Barcelona i després en un brutal repressor contra la incipient ETA. Els seus implacables mètodes de tortura i l’aparent do de l’ubiqüitat contribuïren a teixir una llegenda negra al seu voltant. Amb l’arribada de la Transició, els seus mateixos camarades el van sacrificar.

A Catalunya hi ha comptabilitzats més de mil poblats ibèrics. Tants jaciments han facilitat la feina als arqueòlegs, que tenen molt ben documentat aquest període històric tant a casa nostra com a la resta de la península Ibèrica. Però totes les teories s’estavellen contra els Vilars d’Arbeca, una insòlita fortalesa de 2.800 anys. Creuem una muralla de sis metres de gruix per endinsar-nos en un misteri apassionant.

Les seves accions militars i legisladores, el seu carisma i la seva abnegació expliquen l’honor que dos estats (Bolívia i la República Bolivariana de Veneçuela) i una ciutat (Ciudad Bolívar), duguin el seu nom. Malgrat que no va veure complert el seu somni de constituir uns Estats Units, sí que va contribuir de forma decisiva a la independència de les actuals Bolívia, Colòmbia, Equador, Perú i Veneçuela.

La serra del Montsec fa mil anys era un front de guerra força estable. Al sud, els andalusins que habitaven poblacions com Àger, Balaguer o Lleida. Al nord, els feudals capitanejats pel gran senyor de la guerra de la nostra alta edat mitjana: Arnau Mir de Tost. Des del castell de Llordà va ser ell qui va llençar diverses ofensives que li van permetre trencar la frontera, guanyar terres als seus enemics i organitzar conquestes. El seu llegat segueix sent ben visible, i en alguns casos, ben visitable.