Edifici on hi havia la comissaria de Via Laietana a Barcelona

En aquest reportatge

• La grotesca llegenda del comissari Antonio Juan Creix
• Entrevista a Antoni Batista

Abans de ‘La carta, historia de un comisario franquista’ (Debate / Random House Mondadori), ja va publicar un llibre sobre la Brigada Social. D’on va sorgir aquest interès?
Vaig tenir la xamba de ser una de les primeres persones a accedir als arxius del Govern Civil de Barcelona, l’any 1989, i la primera, i no sé si l’última, a fer-ho als de la Brigada Social abans que fossin enviats a Madrid i comencessin a difuminar-se en el patrimoni documental de l’Estat. Gràcies a una recerca sense cap de les traves que avui hi ha, vaig poder fer el llibre ‘La Brigada Social’ i també diversos reportatges, entre els quals, una sèrie sobre la trama catalana dels GAL.

I va topar amb el comissari Creix.
En efecte, era un dels personatges més presents en aquelles prestatgeries, lligalls i carpetes. Tota una llegenda de repressió franquista. Em vaig quedar amb les ganes d’aprofundir-hi, i ara ho he fet.

Ha estat difícil seguir-li la pista?
M’ha costat deu anys. Seguir-li la pista i també trobar el registre narratiu que pretenia. Jo no volia fer un llibre “contra” sinó “sobre”, exactament allò que he fet tota la meva vida de corresponsal polític al País Basc, i exactament allò que explico als meus alumnes de Ciències de la Informació que és la manera de tractar les fonts, fins i tot les més hostils a la nostra ètica i la nostra estètica.

Abordar els temes sense prejudicis...
Exacte. És la fórmula més objectiva i permet d’antuvi el descobriment dels angles més obscurs o menys evidents. Des d’aquest prisma, Vázquez Montalbán va poder fer una substanciosa ‘Autobiografia del general Franco’, i Joachim Fest va escriure la millor biografia de Hitler, l’última part de la qual va ser recreada cinematogràficament per Oliver Hirschbiegel a ‘El hundimiento’.

Per què ha titulat el llibre sobre el comissari Creix ‘La carta’?
Pren el títol de la documentació més impactant que vaig trobar: la seva correspondència amb els seus superiors i, singularment, una llarga carta manuscrita en la qual el comissari explica, en primera persona, tota la seva trajectòria policíaca. És una biografia de la repressió.