Interior de la cisterna del jaciment
Catalunya és una terra rica en poblats ibèrics. Tants jaciments han permès els arqueòlegs documentar molt bé aquesta cultura i període històric. Però totes les teories s'estavellen contra els Vilars d'Arbeca, una insòlita fortalesa de 2.800 anys situada a les Garrigues i a la qual SÀPIENS dedica un reportatge en el
número 95 (setembre 2010).
La seva singularitat rau, en primer lloc, en el camp frisó que protegia la fortalesa i que és un dels més ben conservats a Europa. Un altre fet insòlit són els 14 cavalls, alguns, fetus, que s'han trobat enterrats als Vilars, unes restes que fan pensar que la seva població es dedicava a la cria de cavalls, l'animal més preuat d'aquells temps.
La doble línia defensiva i el pou-cisterna que abastia d'aigua el poblat són altres de les característiques dels Vilars, considerats l'Empúries de l'interior pel valor arqueològic del jaciment. És per això que nombrosos equips d'arqueòlegs de tot el món cada any s'arriben fins a Arbeca per estudiar-lo. El primer que ho va fer va ser ser Emili Junyent, actual director de les excavacions i historiador de la Universitat de Lleida i assessor de l'article que publiquem aquest mes.