sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Segle XX
Lluís Companys, somnis i malsons d'un president

L’acció de govern de Lluís Companys

Lluís Duran, historiador i autor del llibre 'Breu història del catalanisme', analitza l'estratègia política del president

Lluís Duran
Lluís Duran
En aquest reportatge

Quan, a la primeria del 1934, Lluís Companys va ser elegit president de la Generalitat, va constituir un govern d’àmplia base nacionalista i d’esquerres. Des de la posició majoritària d’ERC –amb presència del sector d’Estat Català–, hi havia també Acció Catalana, Unió Socialista i el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, que feia poc que s’havia escindit del partit de Macià i Companys. Els primers objectius del seu primer govern foren assolir una suficiència financera pels serveis traspassats per l’Estat i enfortir la política d’ordre públic. Per impulsar la concòrdia social volia crear una direcció general d’Obres Públiques per generar ocupació amb l’acció de l’administració. El govern volia impulsar la llei de contractes de conreu, la de cooperació i la de referèndums i electoral.

L’ordre públic, una prioritat
L’ordre públic va ser una prioritat bàsica per a Companys, que va fer un conjunt de nomenaments de caps i oficials de provada catalanitat i lleialtat republicana que s’acompanyà de la convocatòria de prop de 2.000 places per a policies de la Generalitat. La nova estructura policial al servei de la ciutadania catalana va quedar fixada en la llei de la Comissaria General d’Ordre Públic com a òrgan gestor de la seguretat pública al nostre país. Josep Dencàs i Miquel Badia foren peces cabdals d'aquesta reorientació a mig camí de la defensa de l’autonomia contra les seves amenaces i la creació d’una força armada insurreccional.

El poder de la cultura
El conseller Ventura Gassol mantenia la responsabilitat en l’acció per la cultura. A mesura que, en aquests i altres camps, es feien transferències de competències de l’Estat a la Generalitat de Catalunya, s’adequaven les lleis i els organismes que les havien de fer funcionar. Per això s’aprovaven la Llei de Serveis de Biblioteques, Arxius i Museus; la de Conservació del Patrimoni; la de l’Institut d’Acció Social, Universitari i Escolar, i la del Consell de Cultura. També s’establia el primer organisme per difondre el coneixement del català, el Tribunal Permanent de Català.

La llei de contractes de conreu
En l’àmbit sanitari, Dencàs dugué a terme una activitat legislativa frenètica, amb lleis com la de Divisió Sanitària de Catalunya, la Carta Sanitària de Barcelona o la d’organització dels Serveis de Sanitat i Assistència Social. En l’àmbit sociolaboral, la llei de contractes de conreu va ser el projecte “estrella”. És en aquest període que es nomenen els membres del Tribunal de Cassació i s’assumeixen les competències en turisme, radiodifusió i protecció de la dona i la infància.

Una nova etapa
Una vegada restablerta l’autonomia, i després del pas de la majoria de consellers de la Generalitat i del seu president per la presó com a conseqüència dels fets d’Octubre del 1934, el govern volia portar a la Cambra la llei de Divisió Territorial, la de l’Estatut del Funcionari i la d’Ordenació Bancària. Aquella primavera del 1936, el govern català creava el Servei de Conservació del Patrimoni i presentava el projecte de llei per crear l’advocacia de la Generalitat o Procuradoria de Catalunya. Governació, amb el nou conseller Josep Maria Espanya, tornava a reestructurar-se per disposar de comandaments i força disposada per qualsevol contingència, colpista o revolucionària.

L’oasi català
Aquest nou període, l’anomenat “oasi català”, coincideix amb un nou ambient a la cambra catalana que alguns van arribar a creure que, a partir de la tardor, podria portar a una nova entesa entre les dues forces principals del catalanisme, Lliga Catalana i ERC. L’esclat de la Guerra impedí la possibilitat d’una concòrdia nacional per defensar Catalunya i la democràcia.

Més informació: Revista Sàpiens núm. 96
Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Qui era el príncep romanès que va inspirar la novel·la de Bram Stoker?
La mostra permanent del Museu del Disseny de Barcelona inclou 18.000 peces dels segles XVI al XXI
L'església es va construir en poc més de cinquanta anys fent visible, d'aquesta manera, el poder dels gremis del barri del Mar de la Barcelona del segle XIV
Des de les vaques de Jenner fins a la conilla verda Alba passant per la gossa Laika
La història d'intrigues i terror d'aquest bastió mil·lenari
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació