sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Història Antiga
Herodes, innocent?

August: "A casa d’Herodes, millor ser un porc que un fill"

En la seva vida privada, Herodes mostrava la mateixa actitud que com a governant

Sònia Casas

Herode, el gran
Herodes el Gran
Danny Lost

Herodes reproduïa en la vida privada la seva manera de governar. Tot i que n’estava enamorat, va fer matar la dona i, de pas, la sogra que, en la seva condició de jueves i a causa de les conxorxes que tramaven a tota hora, les veia com una amenaça constant. Flavi Josep afirma que Herodes, que es va anar casant amb diferents dones, mai no va superar la mort de Míriam, de la qual sovint invocava a crits el seu nom. El retorn de Roma dels dos fills que havia tingut amb ella, en lloc de ser-li un consol, li va representar un nou temor: venien a prendre-li el regnat, va creure, descontents com estaven pel fet que hagués nomenat un altre fill com a successor. I els va fer tancar i matar.

L’historiador romà Macrobi explica que, en assabentar-se de la nova atrocitat comesa per Herodes, a l’emperador August se li va acudir un enginyós joc amb les paraules gregues porc (iuiós) i fill (us), que es pronunciaven de manera molt similar. “A casa dels Herodes és millor ser un porc que un fill”, va bromejar August, en al·lusió al precepte jueu que Herodes complia de no menjar carn d’aquest animal. L’emperador sabia que aquell no era el primer parricidi d’Herodes. I tampoc no seria el darrer.

La venjança del fill
Només assabentar-se de la mort dels seus germans, Antípater, que era precisament el fill que Herodes havia nomenat successor, va viatjar fins a Jerusalem amb la intenció d’assassinar el seu pare, convençut que la greu malaltia que Herodes patia l’havia fet enfollir del tot. I tenia certa raó. A mesura que Herodes veia la mort acostar-se, el rei s’anava tornant cada vegada més i més malfiat i temorós. Tot l’exasperava, arreu hi veia conspiracions i tothom era un potencial sospitós. Com més proper es fos d’ell, pitjor, perquè Herodes creia que eren els del seu cercle íntim els qui ho tenien més fàcil per trair-lo. L’ambient a la cort es va tornar insuportable. Herodes en torturava uns per treure informacions dels altres en una espiral de conjures, intrigues i elucubracions que tenien com a darrer objectiu Antípater, a qui finalment Herodes va aconseguir empresonar i executar només cinc dies abans de la seva pròpia mort, el 13 de març de l’any 4 aC.

Mort d’Herodes i segona matança
Els investigadors no es posen d’acord sobre quina va ser la malaltia que va acabar amb la vida d’Herodes: càncer, patologies hepàtiques, problemes renals, psoriasis... Els seus súbdits, en canvi, ho tenien molt clar: una agonia com aquella només podia ser un càstig diví. Herodes sabia el que pensaven, que s’ho tenia merescut, i al llit de mort, es va obsedir amb el fet que el poble no celebrés el seu dol. Sí, volia que ho celebressin. A Israel, la mort dels personatges il·lustres se celebrava sacrificant els millors animals i organitzant copiosos banquets. Però aquell 4 aC coincidia en un any sabàtic i, seguint la tradició jueva de dur a terme el sistema de guaret, els conreus s’havien deixat de conrear. Aquell any, doncs, escassejava el menjar.

Tal com Herodes temia, quan va morir, el poble es va revoltar. No pensaven malgastar els pocs aliments que tenien en un dol que no sentien en absolut. De res no havia servit al rei ordenar que quan morís també es fessin matar diversos personatges notables de la ciutat. Homes, dones, nens, joves i vells. Tots van sortir al carrer per manifestar-se empesos per la fam i la impotència. El xoc amb les legions romanes va ser implacable. Les cròniques parlen de centenars de morts... innocents.

Més informació: Revista Sàpiens núm. 63
Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
El 2 de desembre, aquests equipaments mostraran espais com els magatzems o els tallers de restauració
Testimonis que ens acosten a l’infern i ens recorden el perill del feixisme
Els episodis històrics que van inspirar la gran novel·la de Joanot Martorell
La Fundació Carulla mostra la seva defensa de l’escola catalana i dona suport a la innovació d’alumnes, professors i centres educatius
7 punts que demostren que l'ombra de Franco segueix sent molt allargada
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació