sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Història Antiga
Herodes, innocent?

De governador a 'Rei dels Jueus'

Herodes no va aconseguir l'estima del seu poble

Sònia Casas

L’any 31 aC Marc Antoni va morir. Octavi es convertia així en l’únic amo de l’imperi Romà però Herodes, sense Marc Antoni, va quedar desemparat. De nou, l’estratègia i la persuasió serien els seus millors aliats per guanyar-se el nou emperador. Herodes va ser capaç de subministrar a Octavi el seu suport logístic, econòmic i militar. Octavi, futur emperador August, com a contrapartida el va ratificar com a rei i el va coronar amb tota solemnitat a Rodes l’any 30 aC.Herodes, ben endropit al tron i amb les fronteres assegurades, va deixar de banda els afers exteriors per dedicar-se a la gestió interna. La pax romana d’August i la tranquil·litat que es respirava a tot l’Imperi ho permetien. El regne d’Herodes havia quedat ampliat a nou províncies amb cultures i pobles molt diferents entre si i el rei va decidir servir-se de la cultura hel·lenística per homogeneïtzar el país i fer-se’l al seu gust.

La romanització de Judea i la transformació de Jerusalem
Herodes feia públic i notori el seu menyspreu per tot allò que fos jueu. Tot el que venia de Roma era sempre millor. Només es relacionava amb els estrangers, fossin grecs o romans; enviava els seus fills a Itàlia perquè s’eduquessin segons els costums de l’Imperi i de la seva mà Israel es va començar a omplir de circs, palaus, temples pagans, amfiteatres i hipòdroms. Fins i tot es va atrevir a edificar d’arrel una impressionant ciutat portuària amb molls artificials, la qual va anomenar Cesarea. Paral·lelament, als punts estratègics hi creixien castells fortificats. Herodes demostrava una gran destresa per controlar les sempre conflictives fronteres orientals i aquella habilitat va fer que en el seu regne milloressin les relacions comercials.

Amb un balanç de gestió tan positiu, qualsevol altre governant s’hauria guanyat l’estima del seu poble. Però Herodes no. En pocs anys, el rei havia transformat l’aspecte tradicional del país i hi havia imprès un nou segell, estranger, que el poble jueu detestava. En cada nou temple que erigia en honor a August o a qualsevol altra divinitat del Panteó romà, els jueus hi veien una nova ofensa a Jahvè i a la Torà. Ni tan sols Jerusalem se n’havia salvat. Pels carrerons de la ciutat santa, on abans només s’hi passejaven els pelegrins, ara hi deambulava una massa heterogènia d’atletes, gladiadors, músics, artistes i xarlatans. Els crits dels espectadors de l’hipòdrom i l’amfiteatre arribaven fins al temple, que Herodes també va fer ampliar i embellir no sense l’oposició i desconfiança dels fidels. Palaus d’or i marbre, jardins fastuosos, passejos plens de columnates... La capital semblava una altra. Als amics estrangers que visitaven Herodes els meravellava aquella nova Jerusalem i Herodes se’n sentia enormement satisfet.

A més, havia aconseguit que el Sanedrí l’integressin parents i amics que l’obeïen sense fer preguntes i havia convertit el càrrec de summe sacerdot en un instrument més al seu favor. Un exèrcit d’espies vigilava el país. Qualsevol intent d’oposició, veu crítica o ànim de revolta era immediatament sufocat per la força. Un exèrcit de mercenaris gals, germans i tracis protegien el tirà del furor del poble que veia com la seva llei i religió eren trepitjades dia sí i dia també.

Més informació: Revista Sàpiens núm. 63
Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
El procés franquista per espanyolitzar el club blaugrana en 12 punts
Un curs de la UB aprofundeix en els episodis de la història ocorreguts arran d’aquest procés polític
La d'avui no és la primera reacció del poble català davant els abusos de Madrid. Recordem la resta de vegades que ens hem plantat
Es tracta de la primera pel·lícula sonora d’animació dels estudis Walt Disney
Repassem els dubtes que envolten la vida del cèlebre viatger
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació