sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Història Antiga
Herodes, innocent?

Inici del regnat i primera massacre

Herodes va lluitar contra Antígon amb el suport de l'Exèrcit romà i un grup de mercenaris

Sònia Casas

Escultura La Matança dels Innocents
L'escultura 'La Matança dels innocents' a la catedral de Chartres
Eusebius

L’any 39 aC, Herodes va ser nomenat rei dels jueus i reconegut com a vassall i aliat de l’imperi Romà. Per fi! Encara que només fos sobre el paper, Herodes havia aconseguit el que volia. Ara li tocava tornar a Judea, derrotar Antígon i conquerir per la força el poder que Roma li havia atorgat virtualment. La guerra entre Herodes i Antígon s’allargà més de dos anys i fou molt crua. El gruix de la població donava suport a Antígon, mentre que Herodes rebia el de l’Exèrcit romà i un grup de mercenaris que van sembrar la mort allà per on van passar. “Hi havia cadàvers pertot arreu. [...] —explica Flavi Josep sobre la presa de Jerusalem per part d’Herodes— No van perdonar els nens, els vells ni les dones. Mataven furiosament, sense distinció d’edat.” Herodes va guanyar la guerra i aquella terrible matança va marcar, en la memòria col·lectiva del poble, l’inici del seu regnat.

L’extermini dels enemics

El regnat d’Herodes es va assentar sobre tres pilars: la modernització i transformació del regne, l’amistat sempre interessada amb Roma i la instauració d’un règim de terror. Durant aquells primers anys com a monarca, la prioritat d’Herodes va ser l’extermini sistemàtic dels prínceps jueus asmoneus i els seus partidaris. Els matava a centenars, fins i tot aquells que s’havien convertit en els seus parents pròxims arran del casament amb Míriam, la princesa asmonea que Herodes havia triat per legitimar la seva ascensió al tron dels jueus.

Més informació: Revista Sàpiens núm. 63
Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Escolta la gravació clandestina del consell de guerra que va posar el franquisme contra les cordes
Les revistes SÀPIENS i DESCOBRIR organitzen la segona edició del concurs del monument favorit
L’objecte va ser localitzat en una galeria d’art de Manhattan
Repassem les obres més icòniques de qui va ser famós durant molt més de 15 minuts
Nova Zelanda i Nova Caledònia formen part d’aquest enorme tros de terra submergit
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació