sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta

Stefano Vassallo

“Hem trobat els soldats d’una guerra que va canviar el curs de la història”

Per Sònia Casas

Stefano Vassallo
Stefano Vassallo
Enrique Marco

Entre l’any 500 i el 479 aC, Grècia i Pèrsia van lluitar pel control de la Mediterrània en les denominades guerres mèdiques. Una de les batalles més mítiques és la de Salamina, el 480 aC, però aquell mateix any n’hi va haver una altra de tant o més decisiva a Sicília. Es coneix com la batalla d’Himera i ara s’han trobat les tombes dels soldats que van morir en aquell xoc entre grecs i cartaginesos que va canviar el curs de la història.

Perquè va ser decisiva la victòria grega a la batalla d’Himera del 480 aC?
Perquè va contribuir a fer dels grecs la gran potència hegemònica de la Mediterrània. Si Salamina va servir per contenir els perses a la mar Egea, Himera va fer el mateix amb els cartaginesos. Això va tenir grans implicacions geopolítiques i culturals, ja que va determinar la construcció de la futura Europa.

Com van trobar les tombes?
Va ser una descoberta casual, arran de la construcció d’un ferrocarril, i va ser molt impactant. Són grans fosses col·lectives amb uns 25 o 30 soldats dins de cadascuna, perfectament arrenglerats. Les fosses de guerra gregues són molt escasses, la més similar a aquesta és una que es va trobar a Corint.

Per què sabem que van morir a la guerra i no d’una epidèmia o catàstrofe natural?
Perquè tots són homes joves, d’entre 18 i 25 anys i tots són plens de traumes al cap i fractures. A més, s’han trobat gran quantitat de llances i puntes de fletxes travessant els cossos. És molt impressionant i força únic.

També és una de les necròpolis gregues més grans que s’han trobat mai.
Sí, 600 metres de llargada per 25 d’ample. En total hi ha unes 9.500 sepultures però no totes són dels soldats. També hi ha les tombes dels ciutadans d’Himera, que aporten moltes dades sobre la demografia, l’economia i la societat d’aquestes colònies gregues.

Posi’ns-en algun exemple.
Pel bon estat d’ossos i dents, sabem que l’alimentació era molt sana. També que ja hi havia patologies com el nanisme i que la mortalitat entre els nadons era molt alta. Més de la meitat de les tombes són de nens acabats de néixer i de fetus no-nats. A aquests se’ls enterrava dins una àmfora, com si fos un úter matern, un ritual funerari propi dels avortaments.

Heu descobert altres rituals?
A Himera la majoria de famílies inhumaven els seus difunts, una tradició més Mediterrània, però també hi ha pires funeràries d’incineracions, probablement de tribus que venien de tradició indoeuropea. Això demostra dues coses: que aquests rituals no s’imposaven sinó que cada família o tribu transmetia la seva tradició i que a Himera hi convivien tribus d’orígens diversos.

Així doncs, era una ciutat cosmopolita?
Políticament, les colònies de Siracusa i Agrigento eren més importants, però geogràficament, Himera era l’única colònia grega a la mar Tirrena. Això la va convertir en un enclavament comercial de primer ordre i en l’única colònia on convivien tribus gregues diverses, com els doris, els calcídics…

També era la colònia grega més propera a una colònia cartaginesa.
Sí, i per això va ser la primera que van envair el 480 aC. Coneixem les relacions entre els grecs i els seus enemics per les batalles que van lliurar. En realitat, en el seu dia a dia mantenien una estreta relació comercial. Ho sabem perquè es conserven moltes àmfores de transport amb productes enviats des de colònies púniques i cartagineses.

Parli’m una mica més de com era la vida quotidiana en una colònia grega.
Urbanísticament, totes eren molt similars. La ciutat estava encerclada per murs i el traçat dels seus carrers era una malla perfectament quadriculada. Hi havia el barris de l’àgora o espai públic; el barri sagrat, reservat als temples i santuaris i els barris residencials, dividits en illes de 40 metres, cadascuna de les quals corresponia a una única casa, és a dir, els habitatges eren unifamiliars.

Tot això es pot visitar?
Farem un museu de la necròpolis. Ara el que es pot visitar és el parc arqueològic d’Himera, tot i que no el tenim tan polit per rebre visites com ens agradaria.

Què vol dir?
La Universitat fa la recerca però els recursos per mantenir-ho tot depenen del Govern. Sovint no hi ha diners ni per tallar la gespa que envolta els jaciments.

:: A Pompeia també hi ha problemes de manca de recursos.
:: El cas de Pompeia és complex perquè és tota una ciutat sencera. T’imagines quant val mantenir una ciutat sencera? Els esfondraments de cases al recinte són habituals però els darrers que s’han produït han creat un gran escàndol perquè el Ministeri de Cultura se n’ha desentès completament. En qualsevol cas, és un clar símptome del problema que tenim a Itàlia amb el nostre patrimoni arqueològic.

I les excavacions clandestines?
Un altre problema, però no solament d’Itàlia, sinó mundial. Són persones inexpertes que excaven de nit, amb el risc que comporta, i que cobren per nit treballada. Si la policia no els enganxa, donen tot el que troben al comerciant, que és qui guarda el material i decideix com i quan distribuir-lo.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
El setmanari de 'El Punt Avui' repassa la petja que va deixar Felip V després d'imposar el seu domini a la guerra de Successió
Recordem l’origen de la festivitat del patró de Galícia coincidint amb la seva celebració
L’anàlisi de la flora microbiològica de la mòmia descoberta als Alps alerta els científics del perill de degradació dels seus teixits
Es tracta de 18 plats inspirats en les peces originals que es mostren al Born Centre Cultural
Científics de la Universitat Autònoma de Barcelona lideren un estudi que pot revolucionar els coneixements sobre la dieta de la població humana preagrícola
  • Qui va finançar Franco?El desconegut paper dels jueus del nord d'Àfrica en el cop d'estat del 1936
  • Papes bandarresEls draps bruts dels pontífexs més perversos de la història
  • Catalunya 1714Gemelli Careri, un turista visita la cort de l'arxiduc Carles
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació