sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Segle XIX
Així es va construir la torre Eiffel

La deshonra de París

Els intel·lectuals francesos en contra d’un projecte ‘monstruós’

Eiffel 2
 La Torre Eiffel va esdevenir un símbol de la 'grandeur' de París
Shutterstock

Mentre la paperassa i les idees es feien amos dels passadissos i departaments governamentals, als despatxos dels arquitectes més prestigiosos de París, les idees s’atropellaven. Tothom volia aportar idees espectaculars perquè despertessin l’interès dels organitzadors de l’Exposició. De fet, els artífexs de l’esdeveniment havien dit que volien alguna cosa així com una torre. En assabentar-se’n, Gustave Eiffel va encomanar als seus enginyers Maurice Koechlin i Émile Nouguier un projecte a to amb l’esdeveniment. I ells van proposar de construir un pilar de pont, amb una gran base i de tres-cents metres d’alçària. A Eiffel no li va agradar gens la idea. Va considerar que un pilar de pont gegantí no podia ser atractiu. Però encaboriat com devia estar en altres coses, va deixar que els seus deixebles anessin fent. Poc després, l’arquitecte va canviar de parer, i el 18 de setembre del 1884 registrava una patent d’invenció a nom dels dos enginyers i d’ell mateix.

Una columna de 100 metres
Un dels motius pels quals sembla que s’avingué a la idea fou perquè s’assabentà que Jules Bourdais, amb qui Eiffel havia estudiat, presentava també un projecte: una columna inicialment de cent metres, a la qual, a darrera hora hi va afegir dos-cents metres més. Molts pensaven que Bourdais tenia un as a la màniga. La seva relació amb l’aleshores ministre d’Obres Públiques, Charles Freycinet, feia preveure que tot estava dat i beneït. Però el dia en què es van presentar les bases concretes per entrar a concurs, més d’un es devia quedar atònit: “Els participants hauran d’estudiar la possibilitat d’elevar al Champ-de-Mars una torre de ferro amb base quadrada, de cent vint-i-cinc metres de costat a la base i tres-cents metres d’alçària”. Era clar, doncs, per a qui havia apostat la comissió de l’Exposició Universal.

Malestar per la construcció de la torre
El malestar que va desfermar aquesta decisió va quedar curt al costat del que va suscitar la notícia de la construcció de la torre. “Escriptors, pintors, escultors, arquitectes, amants apassionats de la bellesa de París, fins ara intacta, protestem amb totes les nostres forces, amb tota la nostra indignació; en nom de l’ignorat gust francès, en nom de l’art i de l’amenaçada història de França, contra l’erecció, en ple cor de la nostra capital, de la inútil i monstruosa torre Eiffel. [...] S’associarà per més temps la ciutat de París a les barroques, a les mercantils imaginacions d’un constructor de màquines, per enlletgir-la irremediablement i deshonrar-la? Perquè la torre Eiffel, que ni la mercantil Amèrica voldria, és la deshonra de París”. Així es va manifestar un nombrós grup d’intel·lectuals de l’època a través del diari ‘Le Temps’. La carta, signada per personatges de la talla de Guy de Maupassant o Charles Gounod, va crear un estat d’opinió tal, que fins i tot un parisenc va interposar un recurs jurídic contra l’Estat i contra la ciutat en previsió de la caiguda de la torre en uns terrenys de la seva propietat.

Més informació: Revista Sàpiens núm. 56
Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Segons aquesta superstició, cap compositor podria superar la frontera de la Novena Simfonia
El compositor i l'escriptora es van instal·lar a Valldemossa a finals del 1838
Aquest cap de setmana vam entrar al monestir. Us ho expliquem el dia en què s'hi traslladaran les peces del Museu de Lleida
De l'emperador Didi Julià a Bernard Madoff passant pel cardenal francès que va tenir un afer amb una falsa Maria Antonieta
De la segregació del bisbat de Lleida a l'actualitat
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació