sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Segle XX
Setembre Negre a Munic

Setembre negre a Munic

La massacre del 1972 i la venjança dels serveis secrets israelians

Per Sílvia Marimon, amb l'assessorament de Joan B. Culla

Vista aèria de l'estadi olímpic de Munic
Vista aèria de l'estadi olímpic de Munic
Shutterstock / Dmitry V. Petrenko

El setembre del 1972, l’organització palestina Setembre Negre va segrestar i matar onze atletes de l’equip olímpic israelià. Les autoritats no van cedir davant les presions dels palestins, que demanaven l’alliberament de 234 presoners àrabs. La policia alemanya va organitzar un pla per abatre els segrestadors a l’aeroport. Però el pla no va funcionar. L’aeròdrom es va convertir en un infern durant hores. En la massacre, van morir tots els ostatges que quedaven vius.

Després de l’atemptat, Israel va començar una guerra espectral per liquidar els executors i els responsables intel·lectuals de la matança. El Mossad, l’Institut d’Intel·ligència i Operacions Especials de l’Estat d’Israel, va crear el Comitè X, un grup d’agents encarregats de caçar els activistes. L’operació, que es va anomenar la 'Ira de Déu', va atemptar contra diversos dirigents de l’OAP (Organització per l'Alliberament de Palestina) i va culminar l’any 1979 amb la mort de l’ideòleg de la massacre: Ali Hassan Salemeh. Munic va ser un punt d’inflexió a partir del qual van canviar moltes coses. L’estratègia contraterrorista ja no era només defensiva, sinó també de contraatac.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Segons aquesta superstició, cap compositor podria superar la frontera de la Novena Simfonia
El compositor i l'escriptora es van instal·lar a Valldemossa a finals del 1838
Aquest cap de setmana vam entrar al monestir. Us ho expliquem el dia en què s'hi traslladaran les peces del Museu de Lleida
De l'emperador Didi Julià a Bernard Madoff passant pel cardenal francès que va tenir un afer amb una falsa Maria Antonieta
De la segregació del bisbat de Lleida a l'actualitat
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació