sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Història Antiga
Calígula: són bojos, aquests romans!

Calígula: són bojos, aquests romans!

El 31 d'agost de l'any 12 neixia l'emperador romà. Recordem l'efemèride amb un reportatge sobre un dels tirans més cruels de la seva època

Per Arnau Cònsul, amb l’assessorament de l’historiador Arturo Pérez

Calígula
Bust de l'emperador Calígula
Shutterstock
En aquest reportatge

Calígula ha passat a la història com un tirà foll i cruel. Capaç d’excentricitats com nomenar senador el seu cavall, es creia un déu i no li calien excuses per a fer executar un súbdit, un familiar o un grup d’homes que l’aclamaven pel carrer. La seva obsessió per a personalitzar el poder absolut va escriure una de les pàgines més delirants de la història de l’antiga Roma.

Durant el primer any al poder, Gai Calígula, jove emperador de vint-i-cinc anys, va dedicar-se exclusivament a fer content el seu poble: jocs als circs de les grans ciutats de l’imperi, amb animals exòtics d’Àsia i Àfrica, banquets sumptuosos per als senadors, repartiment de sestercis als ciutadans i de vestits a les mullers de personatges distingits, obres de teatre nocturnes, durant les quals feia regals als assistents, i d’altres demostracions de generositat que ningú, a Roma, no recordava ni ha-ver llegit de temps anteriors.

Massa generós
Costa d’entendre que ningú no s’adonés que aquesta obsessió per la generositat no era normal, coneixent la gasiveria dels predecessors: August (31 aC–14 dC) havia estat un bon emperador, l’inventor d’un sistema que no van esgotar les barrabassades dels que van succeir-lo, però a la vegada era un tipus místic, capficat per la posteritat i gens amant de les multituds; l’únic home del seu temps a qui Cleòpatra no va provocar cap mena d’efecte. Rere d’ell, Tiberi (14–37 dC) fou una persona dominada per la seva mare, Lívia, que el convertí en un individu ressentit, amargat i a la llarga impopular, empès al sadisme i l’obscenitat, en els seus últims anys.

No deixa de ser cu-riós que Gai Calígula fos l’únic supervivent de l’estirp de Germànic, heroi de les guerres del Rin, que Tiberi havia eliminat sense dissimular gaire. I encara més que l’emperador repapiejant se l’endugués al seu refugi de Capri, on se n’anava a fer de voyeur de jocs pornogràfics que ell mateix planificava. Què va veure Tiberi en Calígula, un jove insolent, acostumat que li riguessin totes les gràcies? En una ocasió el vell governant va dir d’ell que era com criar una hidra (monstre de molts caps) per al poble romà.

Més informació: Revista Sàpiens núm. 33
Comparteix
Comentaris
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Un 16 d'agost de 1977, ens deixava el rei del rock. Ho recordem amb les seves cançons més mítiques
Treballador incansable, el seu amor per l’arqueologia el va acabar conduint fins als nacionalistes àrabs quan lluitaven per desfer-se del jou de l’imperi Otomà
Desvelem algunes creences populars sobre aquesta monumental construcció xinesa
Us parlem d'alguns territoris que són motiu de disputa entre els diversos països que en reclamen la possessió
Els premis #tuetscultura reconeixen els dos millors projectes a desenvolupar de l’àmbit de la cultura i de la comunicació
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació