Els mars del continent asiàtic sovint són notícia pels conflictes territorials al voltant d'illes. Per això és oportú recordar el perquè de les disputes entre la Xina i l'illa de Taiwan, un dels enfrontaments polítics més antics de la zona i amb capacitat per desfermar una espiral conflictiva de conseqüències imprevisibles. Fa temps que el Govern xinès ho ha deixat ben clar: una declaració unilateral d'independència per part de Taiwan comportarà una resposta bèl·lica immediata.

En poc anys, el pensament de Francesc Macià va fer un gir de 180 graus. Què el va dur a aquest canvi radical? Hi ha molts paral·lelismes entre aquells temps i els actuals.

Una desena de grups tribals es repartien el domini del Sàhara Occidental. Però l'arribada dels colons europeus a l'inici del segle XIX va alterar l'ordre polític, econòmic i social establert fins al moment. Les formes de vida tradicional van desaparèixer eclipsades per noves dinàmiques basades en la pesca i l'explotació minera.

Com més països europeus marxaven d'Àfrica, més reticent es mostrava Franco a desprendre's del Sàhara. De res van servir la seva provincialització i altres estratagemes matusseres: l'esperit anticolonial sahrauí volia la independència d'Espanya i en aquest context es va fundar el Front Polisario. Amb tot, el seu enemic últim no va ser Espanya sinó el Marroc.

El novembre del 1975, 350.000 marroquins envaeixen el nord del Sàhara sense trobar resistència. Espanya abandona la seva colònia, abandona els sahrauís a la seva sort i fa cas omís de l'ONU, que reclama un referèndum d'autodeterminació. El Polisario inicia una guerra de guerrilles que només s'esgotarà amb la construcció d'un immens mur.

La fi del conflicte armat va traslladar la guerra del front als despatxos. Enlloc s'han viscut amb més esperança i frustració els contactes diplomàtics que s'han succeït des d'aleshores com als campaments de refugiats sahrauís de Tindouf. El pas dels anys ha forçat milers de persones a transformar un dels racons més inhòspits del planeta en casa seva.

Les restes d'antics poblats i els relats medievals apuntaven que els víkings assentats a Grenlàndia van arribar al continent americà cap a l'any 1000, cinc segles abans que ho fes Cristòfor Colom. Ara, estudis genètics han demostrat aquesta hipòtesi. Eric el Roig i els seus descendents van ser protagonistes d'aquella gesta.

Els universitaris francesos ocupant els carrers de París el maig del 1968 són sens dubte el gran episodi de la història del moviment estudiantil. Dos anys abans, però, a Barcelona es va trenar un moviment popular que va erosionar la dictadura franquista. Ara fa 45 anys de la creació del Sindicat Democràtic dels Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), constituït al convent dels caputxins de Sarrià el 9 de març de 1966.

L'arxiduc Lluís Salvador d'Habsburg-Lorena i Borbó arribà a Mallorca l'any 1867 per escriure un llibre sobre els escarabats. Quedà enamorat de l'illa i amb el temps comprà finques a Valldemossa i Deià, a la salvatge costa nord mallorquina. Amb l'actitud d'un científic protector dels espais naturals, escrigué 'Les Balears descrites per la paraula i el dibuix', radiografia exhaustiva de les illes de la segona meitat del segle XIX. Vet ací una ruta pels paisatges que més el seduïrem.