sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Segle XX
La República Catalana i el Macià president

Així guanyà Macià les eleccions municipals del 1931

L'Avi quedà sorprés i preocupat pel triomf d'ERC, ja que es tractava d'un partit improvisat

Enric Ucelay-Da-Cal

Macià - Cases barates Sant Andreu
Macià en la col·locació de la primera pedra d'un grup de cases barates per a obrers a Sant Andreu de Palomar, el 7 d'agost de 1932

Pels que ho van viure, l’anunci dels resultats d’aquelles eleccions va ser un autèntic xoc. Esquerra Republicana va escombrar a Barcelona i a Catalunya en general. Els membres de la Lliga Regionalista no s’ho esperaven i els d’Acció Catalana no s’ho podien ni creure. Fins i tot Francesc Macià va quedar sorprès i preocupat, ja que les llistes d’ERC s’havien elaborat sense gaires miraments: ningú important no havia volgut estavellar-se en uns comicis municipals, preparatoris d’unes eleccions provincials i, finalment, de les legislatives, que sí que es preveien decisives. No debades, ERC no semblava un partit creïble. Va ser improvisat a mitjan març del 1931, només un mes abans de les eleccions.

Un partit improvisat
Malgrat el seu nom, no passava d’ésser un poti-poti de casals de barri urbà, de centres locals, de corrents d’opinió diversos (com el periòdic ‘L’Opinió’) i de nuclis republicans de signe i to ben variat que s’havien fos de qualsevol manera amb l’Estat Català de Macià, una organització que no era més que una entelèquia, sense més substància que el prestigi del seu nom i el del seu cabdill. Ni tan sols la Unió Socialista s’havia arriscat a fondre’s en un eclecticisme tan confús. Quan Francesc Macià va demanar als intel·lectuals d’Acció Catalana alguns llocs en la seva candidatura, aquests —tot cofois— el refusaren.

El valor del caos
Tant els nacionalistes d’Acció Catalana com el regionalistes de la Lliga confiaven en molts anys de llistes de votants favorables i disciplinats. Per a ells, l’Esquerra de Macià era una evident indisciplina. Però els partits fins llavors majoritaris estaven malacostumats, anquilosats i força desconnectats de les seves bases. I tampoc no comptaren amb l’efecte del vot protesta que s’expressà en unes eleccions que tothom preveia intranscendents. El caos d’ERC demostrà ésser el seu gran avantatge: tots els casinets i casals es van convertir en una gran xarxa que va mobilitzar el vot popular, obrer i menestral als barris de la gran ciutat i a les capitals de comarques.

Enric Ucelay-Da Cal és catedràtic d'Història Contemporània a la UAB

Més informació: Revista Sàpiens núm. 84
Comparteix
Comentaris
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Aquest cap de setmana vam entrar al monestir. Us ho expliquem el dia en què s'hi traslladaran les peces del Museu de Lleida
De l'emperador Didi Julià a Bernard Madoff passant pel cardenal francès que va tenir un afer amb una falsa Maria Antonieta
De la segregació del bisbat de Lleida a l'actualitat
Recordem alguns catalans que van donar suport als moviments que cercaven deslligar-se d’un règim colonial abusiu i inoperant
Del canal de Suez al gran pantà del Colorado, passant pel Golden Gate i el pont de les cascades Victòria
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació