sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Segle XX
La República Catalana i el Macià president

Francesc Macià torna de l'exili

El febrer de 1931 Macià retorna a Catalunya després d'un periple que el va portar per tot el món

Joan Esculies amb l'assessorament d'Enric Ucelay-Da-Cal

Després de l’èxit propagandístic inesperat del ‘complot dels catalans’, Macià va ser expulsat de França a Bèlgica. Inquiet a Brussel·les, l’excoronel va decidir visitar juntament amb Ventura Gassol les comunitats catalanes d’Amèrica, que durant els anys d’exili l’havien ajudat econòmicament. El periple el portà, entre d’altres, a Nova York, l’Havana, Buenos Aires, Santiago de Xile i Montevideo.

En l’entretant, el rei Alfons XIII va retirar el seu suport a Primo de Rivera per evitar veure’s arrossegat per la seva impopularitat creixent. A la darreria de gener del 1930, el dictador va acabar dimitint. A partir d’aleshores va iniciar-se una nova etapa, la ‘dictablanda’, amb la pujada al poder del general Dámaso Berenguer, que plantejaria un horitzó electoral.

Davant d’aquesta possibilitat, els diferents partits, que es trobaven encara en la clandestinitat, van començar a moure’s per prendre posicions. Va ser el cas, sobretot, dels republicans i els catalanistes que a l’agost van signar el pacte de Sant Sebastià. L’objectiu: convertir Espanya en una república i enderrocar la monarquia així que es presentés l’ocasió.

A partir de la tardor, molts exiliats van retornar. Macià, també. La seva arribada a Barcelona fou, però, mal vista per les autoritats i el retornaren a França. A la darreria de febrer del 1931, arran del nou govern de l’almirall Joan Bautista Aznar, Macià tornà de nou a Catalunya, aquesta vegada sense problemes. Per a la convocatòria d’eleccions municipals arreu de l’Estat només quedaven dos mesos; serien el 12 d’abril.

En menys d’un mes, Macià i els homes d’Estat Català van unir-se al grup liberal d’esquerres aplegat entorn del setmanari ‘L’Opinió’ dirigit per Joan Lluhí i Vallescà, al Partit Republicà Català de Lluís Companys i Marcel·lí Domingo i a altres petits nuclis comarcals per constituir, el 19 de març al barri barceloní de Sants, el partit Esquerra Republicana de Catalunya. Macià n’esdevingué el president i un jove Josep Tarradellas, el secretari general.

La precipitació amb què va constituir-se el nou partit, que implicava l’amalgama de posicionaments distints, va fer témer als de Macià que no poguessin reeixir. És per això que fins al darrer moment van provar de pactar amb altres partits, en especial amb el Partit Catalanista Republicà, fusió de l’Acció Catalana de Jaume Bofill i Mates i de l’Acció Republicana d’Antoni Rovira i Virgili. Els de Bofi ll i Rovira, però, se sentien ben posicionats i van negar-s’hi. ERC va presentar-se a la contesa, doncs, de la mà només de la Unió Socialista de Catalunya, un partit menor encapçalat per Rafael Campalans.

Més informació: Revista Sàpiens núm. 84
Comparteix
Comentaris
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Un curs de la UB aprofundeix en els episodis de la història ocorreguts arran d’aquest procés polític
La d'avui no és la primera reacció del poble català davant els abusos de Madrid. Recordem la resta de vegades que ens hem plantat
Es tracta de la primera pel·lícula sonora d’animació dels estudis Walt Disney
Repassem els dubtes que envolten la vida del cèlebre viatger
SÀPIENS i l'Ateneu Barcelonès t'ofereixen, divendres, la gravació de Jacques Parizeau que s'hauria emès si el Sí hagués guanyat el 1995
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació