sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Segle XX
La República Catalana i el Macià president

Macià es converteix en president de la Generalitat

De la tramitació de l'Estatut a la inauguració del Parlament i les primeres diferències entre els grups del Govern

Macià - Diputats Palau Generalitat
Macià amb els diputats de la minoria catalana després de la seva rebuda el 10 de setembre de 1932, després de l'aprovació de l'Estatut

El 14 de desembre de 1932, Francesc Macià va ser elegit president de la Generalitat. El fundador d'Esquerra Republicana de Catalunya i impulsor de l'Estatut d'Autonomia de Núria va ser president fins al dia de la seva mort, el dia de Nadal de 1933.

Gestió de l'Estatut
La població barcelonina i catalana comprenia poc la diferència entre República i Generalitat i va rebre l’anunci amb entusiasme. Els que sí que la comprenien eren els nacionalistes radicals de la Guàrdia Cívica, que en els dies següents veurien com se’ls tancaria l’oficina de reclutament sense explicacions. A partir d’aquí i fins a la mort de Macià, aquests grups l’acusarien de traïdor a la República Catalana.

Una vegada passada l’exaltació de l’abril, a mitjan juny va constituir-se la ponència redactora de l’Estatut, una subponència de la qual va anar a Núria per aïllar-se i treballar amb tranquil·litat. En paral·lel a la redacció de l’Estatut, Macià va recórrer Catalunya de cara a la convocatòria d’eleccions a les Corts Constituents espanyoles el 28 de juny. Arreu va ser acollit per un bany de masses que l’aclamava. De nou, les llistes encapçalades per Macià i els candidats d’Esquerra van obtenir un triomf esclatant.

La campanya en favor de l’Estatut va posar en marxa tota la maquinària propagandística possible. Macià, ja amb el sobrenom de l’’Avi’, va dur a terme una nova ‘tournée’ pel país deixant rere seu un sentiment que l’advocat i amic del president, Amadeu Hurtado, sintetitzà així; “quan passa ell passa una força i de nosaltres depèn que aquesta força es perdi o es pugui aixecar tot un poble”. L’Estatut va rebre el vot afirmatiu del 98% dels ajuntaments catalans i, el 2 d’agost del 1931, l’aprovació del 76% de la població, un cens de gairebé vuit-cents mil homes.

Macià va emprendre personalment el viatge fins a Madrid, el 13 d’agost, per dur l’Estatut a les Corts espanyoles. “Hi anem amb els braços oberts, esperant que així mateix serem rebuts pel Govern Provisional de la República”. I va trobar en cadascuna de les aturades del tren per Catalunya nombroses mostres d’adhesió. El 23 d’agost, Francesc Macià va tornar convençut de l’èxit de la missió i fou aclamat per la gent per allí on va passar.

La tramitació de l’Estatut no va ser senzilla i va allargar-se més d’un any. No va ser fins després de rebre nombroses atzagaiades per part de la premsa i els polítics espanyols, un intent de pronunciament del general Sanjurjo i retallades considerables, que un text visiblement modificat va ser aprovat per les Corts el 9 de setembre del 1932.

Eleccions al Parlament
Amb l’Estatut a punt, Macià va convocar les primeres eleccions al Parlament pel 20 de novembre d’aquell any. L’Avi, que durant la campanya no va dissimular que era sobretot president d’ERC, per bé que era president provisional de Catalunya, va fer una campanya intensa. Altra vegada sortia a trobar el contacte amb el poble. Aquest fet, la proximitat, va ser una de les claus de la seva enorme popularitat. Durant el darrer any, Macià no havia cessat d’anar, generalment en diumenge, a una població o altra en motiu d’algun esdeveniment. Els resultats del sufragi avalaren la tàctica; Esquerra obtingué 56 diputats, seguit a molta distància del segon partit, la Lliga, amb setze.

El triomf va permetre que Macià inaugurés el Parlament oficialment el 6 de desembre. El dia 14, a la fi , Macià va ser escollit formalment president de la Generalitat de Catalunya. Cinc dies després va constituir el seu primer Govern no en funcions, amb tots els components integrants d’Esquerra.

Tan bon punt el Govern inicià la seva singladura, van sorgir les primeres diferències entre Macià i el grup de ‘L’Opinió’, també conegut com ‘els lluhins’. Macià, pel seu caràcter, marcat per la formació militar, va ser acusat en nombroses ocasions d’autoritari i personalista. El conflicte obert entre el president i Lluhí esclatà davant la possibilitat que Josep Tarradellas, que era conseller de Governació, fos nomenat també governador civil de Barcelona, cosa que Macià no volia de cap manera. A aquest fet s’hi afegí que els de ‘L’Opinió’ volien que Macià fos un president representatiu i que delegués les funcions de dirigir el Govern a Lluhí. Macià no hi estigué disposat. La crisi va acabar amb la dimissió dels quatre membres de ‘L’Opinió’ i de Tarradellas, que, com a grup, serien expulsats d’ERC a la tardor i immediatament formaren partit propi.

Més informació: Revista Sàpiens núm. 84
Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
De la clandestinitat a la consulta: els cent anys d'independentisme català en 10 punts
B the travel brand Xperience és un nou concepte de botigues de viatges
Ja pots votar els plats amb IGP o DOP del país que més t'agraden!
Fem un viatge amb sis parades per la història d'aquest joc
Els tallers es fan cada diumenge al matí i se centren en l'antic Egipte, Grècia, l'arqueologia i la cultura visigoda
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació