sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Història Medieval
Joana d’Arc, l’heroïna d’Orleans

Joana d’Arc, l’heroïna d’Orleans

Vida i mort de la dona que va salvar França

Per Francesc Murgadas

El 30 de maig de 1431 moria Joana d'Arc. La donzella d'Orleans, heroïna nacional i santa patrona de França, havia unit el país en un moment crític i havia donat un gir decisiu a la guerra dels Cent Anys. Després de convèncer el rei Carles VII que tenia la missió divina de salvar França, Joana d'Arc va ser acusada de bruixeria i heretgia per un tribunal eclesiàstic i cremada a la plaça del mercat vell de Rouen. En ocasió de l’efemèrdie de la seva mort, recuperem l’article 'Joana d’Arc, l’heroïna d’Orleans' publicat al número 76 de la revista SÀPIENS.

S’explica que tenia tretze anys quan va començar a sentir les primeres veus. Primer la de sant Miquel, protector del reialme de França. Després les de santa Caterina d’Alexandria i santa Margarida d’Antioquia. Sembla que les veus la instaven, dues o tres vegades per setmana, a presentar-se davant del delfí Carles —futur Carles VII— i comunicar-li que ella —una jove procedent d’una família humil i religiosa de Domrémy— era capaç d’aixecar el setge d’Orleans, un punt estratègic per fer-se amb el domini de les terres del Loira.

Per entendre el missatge de les veus, abans cal entendre el context polític del moment. I és que la França on va néixer i créixer Joana d’Arc, a la primeria del segle XV, era un vesper de tensions. A les hostilitats entre els autòctons i els anglesos invasors, s’hi afegia la divisió dels primers en faccions: armanyaguesos (al voltant del delfí Carles) i borgonyons (que feien pinya al voltant de Felip, germà del desaparegut duc de Borgonya). Un vesper que va generar un rosari de lluites i treves que els historiadors agrupen en la guerra dels Cent Anys i que va fer avançar i recular les zones d’influència de les diverses faccions per la força de les armes i aliances. En el moment en què Joana va començar a sentir les veus, Orleans —el bastió més important que restava al feble delfí Carles— estava assetjat pels anglesos.

Més informació: Revista Sàpiens núm. 76
Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
La peça pot ser la més gran estudiada fins al moment si es confirma la identitat del faraó
Sota la plaça Folch i Torres de Barcelona s'amagaven les estructures d'una presó activa entre el 1839 i el 1936
Víctor Gavín ha localitzat els documents on apareixen els confidents amb qui els cònsols nord-americans es reunien per conèixer els detalls de tot el que es movia durant la dictadura
En l'acte s'han reivindicat la importància i la vigència dels clàssics
A casa nostra els maçons han estat sovint perseguits ja sigui per les seves idees progressistes, pel paper de l’Església catòlica o per ser una de les obsessions Franco, cosa que els ha obligat a viure en clandestinitat i a quedar envoltats de misteri
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació