sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Segle XIX
Qui va matar Napoleó?

Qui va matar Napoleó?

La derrota de Waterloo va significar la desfeta del poder militar francès i la caiguda definitiva de l'emperador francès. Destronat, l’exemperador va ser confinat a l’illa de Santa Helena, on la seva salut va declinar acceleradament fins la seva mort el 5 de maig de 1821

Jordi Mata

Napoleó - batalla d'Austerlitz
Una representació de Napoleó a la batalla d'Austerlitz
Shutterstock

L’últim capítol de la novel·la que va ser la vida de Napoleó Bonaparte va començar el 15 d’octubre del 1815, quan el ja exemperador de França va desembarcar a Santa Helena, una illa enmig de l’Atlàntic, després de dos mesos de viatge a bord del 'Northumberland' i de quatre de la seva desfeta a Waterloo, davant britànics i prussians. La Gran Bretanya, a la qual Napoleó s’havia lliurat, havia decidit confinar-lo en aquell romanent d’un volcà extingit, un tros de lava i argila de 122 km2, 15 graus al sud de l’equador i a uns 1.900 km de la costa oest d’Àfrica, amb una població de quatre mil ànimes que incloïen una guarnició de mil soldats —xifra que es va triplicar per a vigilar el presoner—, esclaus negres i súbdits xinesos, indis i malais.

Napoleó no va arribar sol. L’acompanyaven tres oficials i un camarlenc amb les seves respectives famílies, un metge i dotze criats, 28 persones en total. La majoria es va instal·lar a Longwood House, un habitatge inhòspit de parets florides i infestat de rates, originalment destinat a guardar bestiar i que es va reformar i ampliar per a acollir els desterrats. Allà, el grup escenificarà una monòtona rutina al llarg de cinc anys i escaig. Napoleó es lleva a les sis, pren cafè, s’afaita i cavalca pel perímetre per on es pot bellugar sense escorta; en tornar del passeig, es banya i rep els seus col·laboradors. Dina sol i a la tarda dicta les seves memòries i atén les visites de viatgers ocasionals que el volen conèixer. El sopar és a les vuit, amb els oficials i llurs esposes (obligatoris l’uniforme de gala i el vestit de nit), i la sobretaula es dedica als escacs i als jocs de cartes, en els quals els cortesans deixen que l’emperador faci trampa. De vegades, el remat de la vetllada és la lectura de fragments de clàssics (Homer, Corneille, Voltaire, etc.) per part de Napoleó abans que a les deu tothom es retiri a descansar. Un altre tema és que el cors pugui dormir, ja que, entre altres coses, pateix d’insomni.

Condemnat a avorrir-se

Malgrat aquesta condemna a l’avorriment i que els seus carcellers li neguin la dignitat reial —que l’enfurisma d’allò més—, Napoleó traurà profit de les circumstàncies, com sempre ha fet, i convertirà el seu destí d’heroi caigut en la base de la seva llegenda. Conscient que l’envolten futurs biògrafs, mira d’oferir la seva millor cara (ell mateix, a les memòries que dicta, aconsegueix que el tinent Bonaparte salvi l’emperador Napoleó), i en la lluita per a triomfar en la posteritat l’ajudarà, involuntàriament, un dels personatges que més a pols s’ha guanyat la fama d’antipàtic als ulls de la història: el general de divisió Hudson Lowe, governador de Santa Helena a partir del 1816 i considerat estúpid, suspicaç i envejós pels seus companys de l’exèrcit, inclòs el vencedor de la batalla de Waterloo, Wellington.

Hudson Lowe vivia atemorit tot pensant que Napoleó podia fugir de l’illa. En conseqüència, va restringir-li la llibertat de moviments, censurar-li la correspondència, retallar-li les despeses de la seva manutenció i obstaculitzar el pas dels visitants a Longwood House si no accedien a fer-se informadors seus, a més de molestar-lo amb altres vexacions de poca o molta volada. Òbviament, l’emperador l’odiava i esperava el pitjor d’ell, i l’última entrevista entre els dos, el 18 d’agost del 1816, va ser prou violenta perquè no tornessin a veure’s mai més. D’aleshores ençà, es comunicarien a través d’intermediaris. L’actitud miserable de Lowe nodrirà el mite napoleònic d’un infortuni que l’humanitzarà i el farà pràcticament indestructible. Però les pressions del governador incideixen en l’entorn de l’emperador, pres per l’ensopiment i les picabaralles, i alguns membres de la petita cort tornen a Europa quan se’ls presenta l’ocasió.

Més informació: Revista Sàpiens núm. 29
Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
El 2 de desembre, aquests equipaments mostraran espais com els magatzems o els tallers de restauració
Testimonis que ens acosten a l’infern i ens recorden el perill del feixisme
Els episodis històrics que van inspirar la gran novel·la de Joanot Martorell
La Fundació Carulla mostra la seva defensa de l’escola catalana i dona suport a la innovació d’alumnes, professors i centres educatius
7 punts que demostren que l'ombra de Franco segueix sent molt allargada
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació