Els farmacèutics

Els preparats, les herbes i els xarops dels apotecaris

Mural inspirat en una imatge del segle XIX de la Farmàcia Carulla de l'Espluga -  Llucià Navarro
Mural inspirat en una imatge del segle XIX de la Farmàcia Carulla de l'Espluga - Llucià Navarro
14 de juny del 2011
Autor
Oriol Gracià
Fins no fa pas tant temps, caure malalt i voler guarir-se'n podia ser un maldecap. Un constipat et podia matar i superar certes infeccions estava més en mans divines que terrenals. En moltes ocasions, els únics que hi podien posar remei eren els apotecaris —o farmacèutics— que comerciaven amb preparats medicinals, pólvores que es posaven en sobres o líquids que es venien en petits flascons de vidre. En general es tractava de productes naturals elaborats amb herbes remeieres o minerals. Cada farmàcia era un laboratori amb pots de ceràmica, ampolles, retortes, premses, aparells de destil·lació, balances i morters.

De fet, fins ben entrat el segle XVI, cada apotecari elaborava els productes segons el seu criteri particular. Es podia partir d'unes línies vagues que marcaven els metges, però, en general, sense seguir cap protocol. D'aquesta manera, cadascú lliurava un medicament diferent en composició i amb efectes diversos sobre la salut dels pacients.

La primera farmacopea
Per això va ser una gran fita la publicació del llibre 'Concòrdia dels apotecaris de Barcelona', l'any 1511, tot just fa cinc-cents anys. Es tracta de la primera farmacopea editada a la Península i la segona de tot el món. El volum va permetre posar ordre i homologar les fórmules científiques elaborades pels apotecaris de Barcelona. I, de fet, a partir de llavors els farmacèutics van unificar criteris i es van habituar a pesar amb balances molt precises les quantitats que els llibres mèdics indicaven.

Enguany, amb motiu dels 500 anys de l'edició d'aquella obra, la Facultat de Farmàcia, la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i altres institucions s'han unit per fer del 2011 l'Any de la Concòrdia.