sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Adéu a Nelson Mandela
Les ferides de l’apartheid

Les ferides de l’apartheid

Sud-àfrica encara arrossega les xacres del colonialisme

José Manuel Rúa

Nelson Mandela
Nelson Mandela
En aquest reportatge

El 17 de juny de 1991 s'abolia oficialment l'apartheid a Sud-àfrica. La segregació racial s'havia imposat al país des de les acaballes de la Segona Guerra Mundial, quan la creixent població blanca inicià la discriminació política dels negres. Als anys setanta es van començar a sentir condemnes internacionals i l'ONU declarà l'embargament d'armament. L'últim president de l'apartheid a Sud-àfrica, Frederik Klerk, anuncià l'any 1990 l'alliberament de Nelson Mandela i la legalització del seu partit, el Congrés Nacional Africà (ACN). En les eleccions generals del 1994, ja convertit en partit polític, l'ACN guanya les eleccions i Nelson Mandela esdevé president del país el 10 de maig. En ocasió de l’efemèride recuperem l’article 'Les ferides de l’apartheid' publicat en el número 93 de la revista SÀPIENS.

La pugna entre blancs per un país negre
El Soccer City Stadium de Johannesburg va acollir el primer mundial de futbol celebrat al continent africà. Va ser un moment per recordar les paraules de Nelson Mandela: “L’esport té el poder de canviar el món”. Aquestes paraules sintetitzen un dels episodis més emblemàtics de la transició sud-africana del règim racista de l’apartheid a un règim democràtic: el triomf de la selecció de l’RSA en la Copa Mundial de Rugby del 1995 celebrada en el mateix país. I, sobretot, sintetitzen com aquest triomf va ser utilitzat pel llavors president Mandela per aglutinar tota la població al voltant d’una selecció, els Springboks, que havien deixat de ser un símbol d’exclusió racial per transformar-se en factor de reconciliació nacional.

La peculiar transició sud-africana va lligada a l’atípica història de l’RSA: un país de majoria negra governat pels blancs durant la pràctica totalitat del segle XX. Per entendre aquest fenomen, hem d’anar a les arrels del problema i remuntar-nos a mitjan segle XVII, amb l’establiment, prop del cap de Bona Esperança, d’un grup de colons holandesos, calvinistes, racistes i partidaris de l’esclavitud, els bòers (grangers) o afrikaners (holandesos d’Àfrica), que van fer fora de les seves terres ancestrals el poble ramader dels khoikhoi.

Però en el segle XVIII van arribar colons nous, en aquest cas britànics, que van obligar els bòers a desplaçar-se cap a l’interior a partir de l’any 1834. Els bòers, llavors, es van establir a les zones més septentrionals, després de derrotar els zulus, i van fundar l’Estat Lliure d’Orange i la República de Transvaal. La pressió britànica va continuar i va provocar dues guerres entre l’imperi Britànic i els grangers afrikaners (les guerres anglobòers del 1880-1881 i 1899-1902), motivades pel desig d’expansió imperial i pel descobriment de jaciments d’or i diamants a les zones controlades pels bòers. El conflicte va mobilitzar la premsa europea, que va prendre partit i va fer despertar les simpaties de l’opinió pública cap als bòers, en veure en la seva lluita una reedició de l’enfrontament entre David i Goliat. Unes simpaties que van arribar fins a casa nostra: “[El bòer] Es rudo, pero es sencillo y con un sentimiento íntimo y profundo de personal dignidad y de respeto por la dignidad de sus semejantes. [...] Es hospitalario, es compasivo, es bueno” (La Vanguardia, 21.8.1900). La contesa bèl·lica finalitzà amb la victòria de l’Imperi, però amb una pau que va comportar la concessió d’una àmplia autonomia als bòers.

Un partit afrikaner nacionalista i racista
Pocs anys després d’aquests fets es va crear la Unió Sud-africana (1910), amb un sistema administratiu que afavoria la minoria bòer (políticament unida) davant la fragmentada majoria anglòfona. Va ser llavors quan es va fundar el Partit Nacional (1914), afrikaner nacionalista i racista. Aquest partit va arribar al poder el 1948 i d’aquesta manera es va posar en marxa l’apartheid —la separació—, model social que instaurava “legalment” una discriminació racial sistemàtica. Les bases d’aquest sistema eren la classificació de la població pel color de la seva pell, la prohibició de matrimonis i relacions sexuals interracials, l’exclusió de la comunitat negra del sistema polític, la il·legalització de l’oposició, la implantació d’un sistema de passis per controlar la mobilitat dels negres, la designació d’espais públics privilegiats d’ús exclusiu per a blancs i la creació d’estats fantasmes —els bantustans— destinats a arraconar progressivament la població negra.

El nou règim va trobar un context propici per a la seva supervivència dins del clima d’enfrontament ideològic de la guerra freda. El primer ministre sud-africà en els anys seixanta, H. Verwoerd, així ho proclamava: “[Sud-àfrica era] el símbol de la lluita contra el comunisme i un bastió per al cristianisme a l’Àfrica i el món occidental”.
La discriminació i l’explotació van comportar protestes massives, durament reprimides per les autoritats, com, per exemple, les de Sharpeville (març del 1960) i Soweto (juny del 1976). I també la creació d’organitzacions opositores, la més important de les quals va ser el Congrés Nacional Africà (CNA). Nascut el 1912, el CNA inicialment es va inspirar en els mètodes pacífics de Mahatma Gandhi. Uns mètodes de lluita, però, que van evolucionar amb l’enduriment de l’apartheid i que van portar el CNA i els seus socis del Partit Comunista de Sud-àfrica a crear la branca armada de l’organització, l’Umkhonto we Sizwe (‘la Llança de la Nació’) l’any 1961.

Més informació: Revista Sàpiens núm. 93
Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Qui era el príncep romanès que va inspirar la novel·la de Bram Stoker?
La mostra permanent del Museu del Disseny de Barcelona inclou 18.000 peces dels segles XVI al XXI
L'església es va construir en poc més de cinquanta anys fent visible, d'aquesta manera, el poder dels gremis del barri del Mar de la Barcelona del segle XIV
Des de les vaques de Jenner fins a la conilla verda Alba passant per la gossa Laika
La història d'intrigues i terror d'aquest bastió mil·lenari
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació