sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Història Antiga
Atenes, el naixement de la democràcia

Grècia, la creació d’un mite

La democràcia de l'Atenes clàssica no tenia gaire a veure amb els sistemes polítics actuals

Àgora Atenes
L'altar estava situat al nord de l'àgora d'Atenes, prop del temple d'Ares.
Shutterstock

En el segle XVIII, mentre Europa descobria Egipte, eren molts els escriptors romàntics, entre ells Byron o Shelley, que visitaven les desolades ruïnes gregues. Els seus escrits culminaren la idealització de l’antiga Grècia iniciada ja en el segle XV amb el Renaixement. La creativitat de l’Hèl·lade contrastava amb Roma, vista com la força militar i el poder.

Nostàlgia malaltissa

Per al filòsof alemany Friedrich Hegel, però, aquesta idealització estava provocada per una nostàlgia malaltissa fruit de la sensació que sempre ha tingut la humanitat d’haver “estrenat” a Grècia un vocabulari polític i una manera de mirar el món que ens ha constituït posteriorment. No debades, es tendeix a sobrevalorar Grècia pensant que fou una mena d’època de plenitud. Amb tot, els estudiosos insisteixen a dir que aquella Grècia somniada mai no va existir: ni les columnes de marbre dels temples eren blanques, sinó pintades amb colors llampants, ni la democràcia tenia gaire a veure amb l’actuals.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Avui serà investit el que podria ser el president més polèmic dels Estats Units, que arriba a la Casa Blanca amb l'índex de popularitat més baix de la història del país. Recollim algunes de les seves afirmacions més escandaloses
Les restes, descobertes a la vall de Timna, a Israel, formaven part d’un complex militar que defensava les foneries de coure
Josep Vila Sivill va ser el primer a fabricar plomes estilogràfiques a l'Estat i va construir el primer bolígraf d'Europa
De símbol de la repressió a objecte de lluita veïnal
Analitzem les conseqüències del tractat que va posar fi a les institucions catalanes fa 301 anys
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació