El passat juliol va finalitzar l'excavació de la mansió de Quint Licini Silvà Granià, un patrici de la Baetulo romana del segle I dC tan important que, fins i tot, s'he n'ha conservat el mateix nom. La seva mansió ja es coneixia i, de fet, el Museu de Badalona n'havia museïtzat el jardí interior o peristil, que tenia una piscina gegant. Però les noves excavacions de la casa pròpiament dita han demostrat que això era només la punta de l'iceberg. Les restes s'han localitzat en un solar de la cantonada de la plaça de l'Assemblea de Catalunya amb el carrer de les Termes Romanes i són contigües al jardí, amb la qual cosa donen continuïtat al conjunt ja conegut i permeten fer-se una idea de les seves dimensions.
En concret, ara s'ha excavat una part de l'estructura de la casa de Quint Licini, formada per elements com el mur de tancament del jardí i un tram de corredor a l'interior del mur, al qual s'obren quatre grans habitacions, amb la peculiaritat que, tot i que els arqueòlegs han excavat fins a tres metres de profunditat, no s'han trobat paviments, però sí fragments de sostres caiguts, alguns dels quals amb restes de pintures. Les noves estructures, però, tampoc no representen la totalitat de la residència de Quint Licini. Per conèixer-la tota caldria excavar sota la plaça de l'Assemblea de Catalunya i dels edificis adjacents, actuació que no es preveu.
A més, s'ha localitzat també un tram de la decumanus maximus (un carrer amb orientació est-oest típic de l'urbanisme romà), que enllaça amb el que ja es conserva a la part museïtzada al subsòl del Museu de Badalona.
Ara toca estudiar les restes i troballes, i decidir què fer amb el jaciment. Tapar-lo i vetllar perquè l'edifici que es construeixi a sobre el preservi o musealitzar d'alguna manera l'espai, tal com s'ha fet amb la piscina contigua.
En concret, ara s'ha excavat una part de l'estructura de la casa de Quint Licini, formada per elements com el mur de tancament del jardí i un tram de corredor a l'interior del mur, al qual s'obren quatre grans habitacions, amb la peculiaritat que, tot i que els arqueòlegs han excavat fins a tres metres de profunditat, no s'han trobat paviments, però sí fragments de sostres caiguts, alguns dels quals amb restes de pintures. Les noves estructures, però, tampoc no representen la totalitat de la residència de Quint Licini. Per conèixer-la tota caldria excavar sota la plaça de l'Assemblea de Catalunya i dels edificis adjacents, actuació que no es preveu.
A més, s'ha localitzat també un tram de la decumanus maximus (un carrer amb orientació est-oest típic de l'urbanisme romà), que enllaça amb el que ja es conserva a la part museïtzada al subsòl del Museu de Badalona.
Ara toca estudiar les restes i troballes, i decidir què fer amb el jaciment. Tapar-lo i vetllar perquè l'edifici que es construeixi a sobre el preservi o musealitzar d'alguna manera l'espai, tal com s'ha fet amb la piscina contigua.