sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Història Antiga
Atenes, el naixement de la democràcia

Teatre, propaganda al servei de la democràcia

El dramaturg era vist com un mestre que s’adreçava a la comunitat amb temes sobre els quals reflexionar.

Teatre de l'Acròpolis d'Atenes
Teatre de l'Acròpolis d'Atenes

A partir del segle V aC el teatre es convertí en la millor arma propagandística dels ideals cívics de la democràcia. L’Estat atenès fins i tot arribà a pagar l’entrada al teatre als ciutadans, els quals no solament feien d’espectadors. Per sorteig també els podia tocar haver de formar part d’un cor de tragèdia o de comèdia; això significava moltes hores prèvies d’assajos i de memoritzar un text. I si, a més, era ric, li podia tocar finançar el muntatge de l’espectacle. El dramaturg era vist com un mestre que s’adreçava a la comunitat amb temes sobre els quals reflexionar.

En el cas de la tragèdia, en la seva obra Antígona Sòfocles parlà de la confrontació entre les lleis divines i les lleis humanes. A 'Les suplicants', per la seva part, Eurípides lloà la magnanimitat d’Atenes com a ciutat hospitalària. No tot, però, havien de ser reflexions altisonants que provoquessin entre els assistents la catarsi o purificació de les emocions. En la comèdia l’objectiu era parodiar la vida política, tal com fan avui dia programes com 'Polònia'. Pèricles, per exemple, fou objecte de contínues befes per culpa del seu físic —tenia el cap amb forma de ceba. Totes aquestes consideracions i llicències només foren possibles en un espai d’absoluta llibertat com fou la democràcia atenesa. Aquest és el seu mèrit.

Comparteix
Comentaris
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Entre una quarta i una cinquena part de la humanitat professa l'islam, la religió que va predicar Mahoma a la primeria del segle VII
Surten a la llum vuit mòmies, deu taüts amb decoració original i centenars de figures funeràries
Es tracta d’unes empremtes de fa 247 milions d’anys procedents d’un arcosauromorf
El líder de la tribu celta que va inspirar Uderzo i Goscinny
Rememorem els 80 anys del bombardeig de Guernica tot repassant els atacs aeris més sanguinaris contra la població civil
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació