El fort de Marlborough, a Menorca

Un dels vestigis patrimonials del període britànic menorquí

Vista exterior del fort de Marlborough -  Cisco Moll
Vista exterior del fort de Marlborough - Cisco Moll
6 de setembre del 2011
Autor
Albert Soler
Ja des del 1706, els menorquins partidaris de Carles III s'havien aixecat diverses vegades contra el domini dels Borbons, però les revoltes sempre havien acabat amb la derrota dels insurgents i desenes d'execucions. Va ser necessària la intervenció de l'Exèrcit anglès, partidari dels Habsgurg, per capgirar la situació. Així, el 1708 els britànics van batre les tropes borbòniques.

Ara bé, un cop dominada l'illa, els anglesos es van negar a lliurar el control del port de Maó a la cort de Carles d'Àustria i, de fet, van comunicar a Carles III que la defensa de la seva causa al tron d'Espanya bé mereixia la cessió de Menorca a Anglaterra. Però Carles III, partidari de la indivisibilitat del patrimoni hispànic, es negà a qualsevol cessió. Posteriorment, quan els anglesos van negociar amb França el reconeixement de Felip V com a rei d'Espanya, van acordar una sèrie de concessions, entre les quals s'incloïa la cessió de la sobirania de Menorca. D'aquesta manera, el novembre del 1712 els anglesos dominaren l'illa, fet que després fou ratificat pel tractat d'Utrecht. Durant cent anys, l'illa restaria sota domini anglès, amb alguns curts períodes de domini francès i espanyol.

Un dels vestigis patrimonials del període britànic menorquí és el fort de Malborough. Situat a la cala de Sant Esteve, va ser construït sobre la roca entre els anys 1710 i 1726, i pren el nom d'un dels generals més destacats de l'època, Sir John Churchill, duc de Malborough. Gairebé tota l'edificació està excavada al subsòl de la roca. Actualment, l'espai s'ha habilitat com a museu on es recreen les formes de vida dels militars britànics del segle XVIII. La visita transcorre per les galeries subterrànies, les contramines i les sales excavades a la roca.

Fort de Marlboroguh. Tel. 902 92 90 15.