sapiens.cat

Descobreix la teva història

Portada Especial 11 de setembre
Sàpiens núm. 108. Setembre 2011
Especial 1714
Per què passa? / Segle XIX
L'origen de la Diada
Des de la primera ofrena floral del 1894, la Diada s'ha anat emmotllant a les circumstàncies del segle XX
La idea d'establir una data per reivindicar i consolidar el sentiment nacional va sorgir a Catalunya en el darrer quart del segle XIX. El mateix va succeir en altres països europeus, com França i Portugal. L'any 1880, a París s'instituïa el 14 de juliol per recordar l'assalt a la Bastilla. Per la seva banda, Lisboa convertia el 10 de juny en diada nacional portuguesa, amb motiu del tercer centenari de la mort del poeta Camoes.
Joan Esculies (text)
Entrevista / Història moderna
Carme Pérez Aparicio
"Fins i tot els borbònics valencians es van queixar de l'abolició dels Furs"
L'impacte de la repressió borbònica i l'abolició dels Furs al Regne de València va ser profund. Viatgem fins a la riba del Túria per parlar-ne amb aquesta experta.
Sònia Casas (text)
Especial guerra de Successió / Història moderna
El primer conflicte global
El vessant internacional de la guerra de Successió espanyola
La guerra de Successió, un dels conflictes bèl·lics més importants que ha viscut el continent europeu, no es pot analitzar com una contesa encotillada dins els límits de la península Ibèrica, sinó com un dels primers conflictes veritablement globals. Va afectar la majoria de les monarquies europees i, de retruc, les seves respectives colònies i les factories d'arreu del món.
Agustí Alcoberro (text)
Especial guerra de Successió / Història moderna
L'aposta catalana
Del coqueteig amb Felip V al suport massiu a Carles d'Àustria
La guerra de Successió va dividir les principals potències europees entre partidaris de Felip V de Borbó i de Carles II d'Àustria. En un primer moment els catalans van haver d'acceptar el francès, però ben aviat van adonar-se que si volien conservar els seus drets havien de lluitar al costat d'holandesos, anglesos i austríacs, i apostar pel candidat Habsburg.
Maria Coll (text), Agustí Alcoberro (assessorament)
Especial guerra de Successió / Història moderna
L'oportunitat perduda dels catalans
Barcelona, 1706: el setge en què es va humiliar Felip V
Com seria el país avui si Felip V hagués perdut la guerra? El 1706, això va  estar a punt de passar, quan les seves tropes van haver de fugir, derrotades, després d'assetjar Barcelona. Però els austriacistes no van saber aprofitar aquesta oportunitat única. Documents inèdits localitzats per 'SÀPIENS' a l'Arxiu de Medina Sidonia i a l'Archivo General de Simancas aporten nova llum a un dels moments més determinants i desconeguts de la guerra.
Agnès Rotger i Àngel Casals (text), Agustí Alcoberro (assessorament)
Especial guerra de Successió / Història moderna
Sis batalles decisives
Les poblacions d'Almansa, Almenar, Brihuega i Villaviciosa, els Prats de Rei i Talamanca van viure algunes de les principals batalles que van decidir la guerra de Successió, un estira-i-arronsa que culminà el 1714 amb la victòria de Felip V.
Jordi Mata (text), Agustí Alcoberro (assessorament)
Especial guerra de Successió / Història moderna
Resistència i caiguda de Barcelona
Els acords de pau van deixar Catalunya a la deriva
L'any 1713, amb el tractat d'Utrecht signat per Anglaterra, França, Espanya i Àustria, Catalunya va quedar sola davant la força militar dels Borbons. Els ciutadans només van tenir dues sortides possibles: la rendició o la resistència. Malgrat la feblesa militar, els catalans van optar per la segona opció.
Arnau Cònsul (text), Agustí Alcoberro (assessorament)
Especial guerra de Successió / Història moderna
Les 5 causes de la derrota
L'ascens al poder d'un partit polític, la fam, un cabdill militar que té un mal dia o fins i tot una carta que no arriba a temps. Sovint, petites o grans circumstàncies que s'escapen de tot control poden determinar, fins i tot, el destí d'una nació. Aquest esquemàtic full de ruta permet resseguir els fets, alguns anecdòtics i d'altres cabdals, que van contribuir a la desfeta catalana.
Sònia Casas (text), Agustí Alcoberro (assessorament)
Especial guerra de Successió / Història moderna
La nació espoliada
La derrota catalana del 1714 i la consolidació del nou ordre borbònic
L'endemà mateix de la desfeta, les tropes de Felip V i la nova administració castellana iniciaran una ofensiva per destruir totalment l'Estat català. El Decret de Nova Planta anorrearà les institucions catalanes i donarà pas a un govern fortament militaritzat i centralitzat. La misèria s'estendrà i el país es quedarà sense dirigents.
Gemma Aguilera (text), Agustí Alcoberro (assessorament)
Escapades
Quan el mal ve d'Almansa
Centre d'Interpretació 1707. Almansa (Corredor d'Almansa)
Albert Soler (text)
Escapades
L'altra casa de Casanova
Can Barraquer. Sant Boi de Llobregat (el Baix Llobregat)
Albert Soler (text)
Escapades
L'última victòria catalana
Castell de Talamanca (el Bages)
Albert Soler (text)
Escapades
El malson del Borbó
Monument a Carrasquet. Capçanes (el Priorat)
Alber Soler (text)
Escapades
Maó, el cobejat port menorquí
Fort de Marlborough. Es Castell (Menorca)
Escapades
Felip V cap per avall
Museu de l'Almodí. Xàtiva (la Costera)
Antoni Soler (text)
Un cap de setmana a...
Barcelona, punt i final
Resseguim la petjada que la guerra va deixar a la capital catalana
Entre el juliol del 1713 i l'onze de setembre del 1714, Barcelona va viure un dels setges més dramàtics de la seva història. Envoltats per un exèrcit molt superior en nombre, armament i preparació, la defensa que els barcelonins van fer de la seva ciutat va esdevenir un exemple arreu d'Europa. Malgrat que la contesa va acabar, com se sap, amb la desfeta dels catalans, aquella derrota va esdevenir un símbol de resistència de Catalunya. Per conèixer els detalls d'aquella gesta, us proposem un itinerari pels principals espais de la capital catalana vinculats a la guerra de Successió.
Albert Soler (text)
Cercador Index Històric
El 2 de desembre, aquests equipaments mostraran espais com els magatzems o els tallers de restauració
Testimonis que ens acosten a l’infern i ens recorden el perill del feixisme
Els episodis històrics que van inspirar la gran novel·la de Joanot Martorell
La Fundació Carulla mostra la seva defensa de l’escola catalana i dona suport a la innovació d’alumnes, professors i centres educatius
7 punts que demostren que l'ombra de Franco segueix sent molt allargada
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació