sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
SEGLE XIX
Les guerres carlines

Les guerres carlines

Totes les claus per entendre el conflicte que va trasbalsar el país al segle XIX

Carlins
Recreació d'una batalla entre carlins i isabelins
En aquest reportatge

En el número 110 de la revista SÀPIENS dediquem quatre reportatges a les guerres carlines, els conflictes dinàstics que van enfrontar la societat espanyola —i especialment la catalana— ara fa 150 anys. De fet, el moviment carlista es va iniciar el 31 de desembre de 1832, quan el rei Ferran VII va derogar la llei sàlica per permetre a la seva filla Isabel heretar la corona en detriment del seu germà Carles.

La insatisfacció d’un sector conservador, reforçat per les tensions i el malestar que havia generat el Trienni Liberal i el règim absolutista del monarca, va originar un moviment partidari de Carles com a futur rei. La primera guerra Carlina, doncs, es va iniciar amb la mort de Ferran VII el 1833, quan els insurgents carlistes es van aixecar contra els partidaris d’Isabel. Així es va iniciar un conflicte llarg i violent que duraria fins al 1840 i que acabaria amb el triomf isabelí.

La guerra dels Matiners
El 1846, set anys després de la fi de la primera carlinada, Catalunya va ser l’escenari d’un nou conflicte dinàstic: la guerra dels Matiners. En un context de crisi agrària i financera, el malestar de les classes populars va desencadenar una segona insurrecció a favor de Carles VI, fill del pretendent Carles V. Altre cop, el 1849 la revolta va acabar amb derrota carlina.

Però el 1869, aprofitant la proclamació d’un govern progressista i l’exili de la reina Isabel II, el carlisme es va fer fort de nou entre una població que rebutjava els canvis i volia preservar els valors catòlics. A Catalunya, el retrocés d’aquests valors i la falsa promesa de restaurar les constitucions catalanes —abolides el 1714— van encoratjar la població a sumar-se a una nova revolta monàrquica entre el 1872 i el 1876. Carles VII va gaudir, en aquest tercer episodi, del suport més gran que mai no va tenir un pretendent carlí, si bé no va triomfar en el seu projecte polític.

El carlisme va entrar al segle XX convertit en un moviment cívic —la seva flama s’havia mantingut en els cercles culturals i d’oci— i no va tornar a les armes fins al 1936. Tot i que havien donat suport a l’alçament militar, Franco els va apartar del poder quan va acabar la guerra i va rebutjar l’aspirant a succeir-lo, Carles Hug de Borbó-Parma. En conseqüència, els carlins van fer un gir ideològic cap a l’esquerra, un fet que va acabar dividint el moviment. Com a partit polític mai no va reeixir.

Comparteix
Comentaris
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Entre una quarta i una cinquena part de la humanitat professa l'islam, la religió que va predicar Mahoma a la primeria del segle VII
Surten a la llum vuit mòmies, deu taüts amb decoració original i centenars de figures funeràries
Es tracta d’unes empremtes de fa 247 milions d’anys procedents d’un arcosauromorf
El líder de la tribu celta que va inspirar Uderzo i Goscinny
Rememorem els 80 anys del bombardeig de Guernica tot repassant els atacs aeris més sanguinaris contra la població civil
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació