Parlar de l'edat mitjana és parlar d'un món d'evocacions i llegendes. I més si a la vegada es visita un espai tan suggerent com el monestir de Sant Cugat. No és estrany, doncs, que una de les activitats que es podran seguir durant el Dia SÀPIENS, que se celebrarà a la vila vallesana el 15 d'octubre, sigui ‘Les llegendes del cavaller d'Espinzella', que ens portarà el contacontes PepC. Es tracta d'un espectacle ideal per veure en família que recupera llegendes sobre els castells de Catalunya, narrades per un cavaller màgic que farà riure i cantar a tots els participants. Aprofitem per parlar-ne amb Pep Castells, l'artífex d'aquest espectacle ple d'humor i fantasia.
D'on li ve l'afició d'explicar històries?
A França, en festivals d'arts escèniques, vaig descobrir ‘l'oralité'. En parcs on hi hagués gespa amb uns graus d'inclinació, com grades, on pogués seure de forma confortable i distès el públic, a primera o a última hora de la nit, a la llum de quatre torxes, la veu, el silenci, la gràcia del narrador i la màgia dels contes… Una delícia. En aquell moment poc m'imaginava que m'hi dedicaria… doncs ve-t'ho aquí.
Quin paper juga la improvisació en el seu treball? Es basa en les històries de sempre o deixa via lliure a la imaginació?
Les llegendes que explico són mínimament documentades, però evidentment jo les explico a la meva manera i hi poso salsa de collita pròpia.
I quin és el secret d'un bon conte?
Les llegendes que a mi m'agraden són les que porten humor i saviesa popular, ja sigui de forma subliminar o de forma evident. N'hi ha moltes de terrorífiques, de sang i fetge, que no m'interessen.
Ja que SÀPIENS és una revista històrica i que estem en un lloc amb tanta història com Sant Cugat, és la història un bon punt de partida per crear contes?
La història és un conte fabulós on hi trobaràs parts per partir-te de riure i d'altres, tot al contrari. Al monestir de Sant Cugat el públic no ha de fer cap esforç per viatjar a l'edat mitjana: hi és.
Ens pot fer un avançament del que es trobaran els més petits, i no tan petits, a Sant Cugat? Quins contes, històries i personatges ens explicarà?
El cavaller d'Espinzella, personatge màgic del Montseny. L'espasa de Vilardell, l'Excalibur catalana. La senyora del castell de Quermançó ens farà cantar una cançó. Els somnis del Marcús… fantàstic… un carmelet. A les ruïnes del castell de Rocabertí, encara avui, hi ha unes fades que filen un fil màgic i encantat… La dama de Rocabertí estava bojament enamorada del cavaller de Vilarig…
D'on li ve l'afició d'explicar històries?
A França, en festivals d'arts escèniques, vaig descobrir ‘l'oralité'. En parcs on hi hagués gespa amb uns graus d'inclinació, com grades, on pogués seure de forma confortable i distès el públic, a primera o a última hora de la nit, a la llum de quatre torxes, la veu, el silenci, la gràcia del narrador i la màgia dels contes… Una delícia. En aquell moment poc m'imaginava que m'hi dedicaria… doncs ve-t'ho aquí.
Quin paper juga la improvisació en el seu treball? Es basa en les històries de sempre o deixa via lliure a la imaginació?
Les llegendes que explico són mínimament documentades, però evidentment jo les explico a la meva manera i hi poso salsa de collita pròpia.
I quin és el secret d'un bon conte?
Les llegendes que a mi m'agraden són les que porten humor i saviesa popular, ja sigui de forma subliminar o de forma evident. N'hi ha moltes de terrorífiques, de sang i fetge, que no m'interessen.
Ja que SÀPIENS és una revista històrica i que estem en un lloc amb tanta història com Sant Cugat, és la història un bon punt de partida per crear contes?
La història és un conte fabulós on hi trobaràs parts per partir-te de riure i d'altres, tot al contrari. Al monestir de Sant Cugat el públic no ha de fer cap esforç per viatjar a l'edat mitjana: hi és.
Ens pot fer un avançament del que es trobaran els més petits, i no tan petits, a Sant Cugat? Quins contes, històries i personatges ens explicarà?
El cavaller d'Espinzella, personatge màgic del Montseny. L'espasa de Vilardell, l'Excalibur catalana. La senyora del castell de Quermançó ens farà cantar una cançó. Els somnis del Marcús… fantàstic… un carmelet. A les ruïnes del castell de Rocabertí, encara avui, hi ha unes fades que filen un fil màgic i encantat… La dama de Rocabertí estava bojament enamorada del cavaller de Vilarig…