sapiens.cat

Descobreix la teva història

Oficis antics
  • Comenta

Aromes de fusta

El boter era un ofici popular en zones vinícoles

Oriol Gracià Dimarts, 22 de novembre de 2011

Botes de vi
Bótes de vi

En el segle VII aC, quan a la Mediterrània els romans encara comerciaven amb àmfores, sembla que cap a l’interior del continent els gals ja havien inventat les primeres bótes de fusta. A casa nostra, però, l’ofici de boter es va consolidar segles més tard, cap al final de l’edat mitjana. Ara bé, l’embranzida va arribar en el segle XVIII, coincidint amb l’augment del comerç amb Amèrica. I és que l’exportació de vins i aiguardents a les colònies espanyoles d’ultramar va disparar la demanada de bótes.

Xarxa de boters

A Catalunya, els gremis de boters es concentraven, principalment, en les zones portuàries. A Barcelona, per exemple, ja es té constància d’una xarxa més o menys organitzada de boters en el segle XIII. També a Palma, on s’agrupaven en la confraria de Sant Joan Baptista. Però amb els anys l’activitat es va desplaçar cap a poblacions més petites del litoral, especialment en nuclis del Garraf, el Penedès i del Camp de Tarragona, territoris on el conreu de la vinya hi era present des de feia segles. I en aquestes comarques, la construcció de bótes va esdevenir un dels engranatges imprescindibles de la creixent indústria vinícola.

És una mostra d’aquest dinamisme la constitució de la societat de boters de Vilafranca del Penedès, creada el 1880. En tan sols tres anys va assolir un miler d’associats i va esdevenir una de les agrupacions d’aquest tipus més importants dels Països Catalans. El 1906, al Principat, encara hi havia més de dos-cents cinquanta tallers. Amb el pas dels anys la producció ha minvat i, avui, la major part de bótes s’importen. Ara bé, les eines gairebé no han canviat i la mecanització és quasi inexistent perquè el de boter és un ofici artesanal en el qual allò que compta és l’habilitat i el bon ull.

Roure o castanyer?
L’elecció del tipus de bóta amb què es conserva el vi és una decisió cabdal, ja que la fusta utilitzada en pot condicionar el gust. A grans trets, els boters de casa nostra treballen la fusta de castanyer provinent dels boscos catalans, i la de roure americà o francès. Les bótes fetes de castanyer tenen un cost inferior, són més lleugeres i no afegeixen gaire gust de fusta al vi, al contrari del que passa amb les elaborades amb roure.

El patró del boter
De sants protectors dels boters, se’n coneixen més d’un. Sant Urbà, patró del vi, també ho era dels artesans constructors de bótes. Però segons les èpoques això ha canviat: també veneraven santa Caterina i santa Eulàlia, els de Barcelona. A Mallorca, en canvi, el patró del col·lectiu era sant Joan.

Comparteix
Comentaris
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Rànquing
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació