"Bolívia s'empara en el dret i la raó per acudir a un tribunal internacional perquè el seu enclaustrament és producte d'una invasió". Aquestes paraules pronunciades pel president Evo Morales, durant el seu discurs davant l'Assemblea General de l'ONU el passat mes de setembre, posen de manifest la pervivència d'un conflicte fronterer que s'arrossega des del segle XIX i que va deixar els bolivians sense sortida a l'oceà Pacífic. És una disputa poc coneguda per l'opinió pública internacional però molt present no solament als dos països implicats, sinó a tota la regió.

Metge forense de renom internacional, aquest danès està especialitzat en l'estudi de les restes esqueletitzades i momificades de l'edat del ferro que hi ha al nord d'Europa.

Amb la desfeta del Tercer Reich, els Estats Units no van dubtar a manipular els expedients de centenars de científics nazis per protegir-los dels tribunals internacionals i poder reclutar-los per a agències com la CIA o la NASA. Va ser l'operació 'Paperclip', un pla secret que avui continua incomodant els EUA i del qual encara hi ha molta inaformació reservada. SÀPIENS ha pogut accedir als vint mil documents recentment desclassificats, dels quals es desprèn que l'operació va ser molt més important del que es pensava.

En el segle I aC Palestina era un dels racons més conflictius de l'imperi Romà i les faccions radicals del judaisme s'enfrontaven obertament al Cèsar. És possible que Judes lliurés el seu mestre a les autoritats per qüestions polítiques i no per avarícia com sempre s'ha dit? Dos mil anys després, les raons del dotzè apòstol són el gran enigma.

Passats els pitjors anys de la postguerra, artistes com MIró, Tàpies i Brossa van confluir en un projecte per recuperar el fil de les avantguardes que la guerra havia escapçat. Com que no tenien suport públic, necessitaven la iniciativa privada per fer visible la creació contemporània. Així, l'enginyer Ricard Gomis va convertir la seva nova casa del delta del Llobregat en un espai d'experimentació artística: la música, el teatre i la poesia van omplir les sales d'aquell edifici únic dissenyat des de l'Amèrica Llatina per l'arquitecte racionalista Antoni Bonet.

En aquest reportatge us expliquem allò que unia i desunia unes i altres. Pageses i nobles, artesanes i místiques, mares i monges... Les cristianes estaven, poc o molt, sotmeses al poder masculí. Per la seva banda, jueves i musulmanes, vivien oprimides en la condició de minories.

A la darreria del segle XVI quatre samurais convertits al cristianisme van emprendre un viatge sense precedents per Europa. Després de desembarcar a Lisboa, van creuar la Península i van arribar fins a Roma. Una de les parades del llarg periple va ser a Montserrat, just en un moment en què el monestir vivia un període de disputes internes.

Diverses construccions tradicionals, de mida petita i vocació religiosa, esquitxen les muntanyes d'Eivissa per deixar testimoni d'aparicions del diable, de traïcions en batalles o de promeses miraculosament acomplides per pagesos anònims. Aquestes petites capelles són un element viu del patrimoni eivissenc que anualment rep la visita de persones que participen en els rituals que s'hi celebren. La seva arquitectura és modesta, però són l'escenari d'un univers de creences i mites ben arrelats encara a la cultura illenca.