sapiens.cat

Descobreix la teva història

Preguntes amb història
  • Comenta

Des de quan es juga a la ‘grossa’?

La sort en què confien molts habitants de les Espanyes en temps nadalencs es remunta a Carles III de Borbó

Jordi Mata Divendres, 22 de desembre de 2017

Boles sorteig
Boles de sorteig
Thinkstock

La sort en què confien molts habitants de les Espanyes en temps nadalencs té arrels italianes. Carles III de Borbó s’havia endut de Nàpols, d’on havia estat rei fins al 1759 amb el nom de Carles VII, alguns dels seus col·laboradors més preuats. Entre aquests hi havia Leopoldo de Gregorio, marquès de Squillace, secretari d’Estat i d’Hisenda, que per recaptar diners per a la tresoreria reial va importar de Nàpols un joc: la loteria o ‘beneficiata’. Mitjançant decret, el setembre de 1763 Carles III creava la loteria nacional, els guanys de la qual es destinarien a institucions benèfiques i a dotar donzelles pobres.

Aquest joc, similar a l’actual loteria primitiva, va viure el seu primer sorteig de Nadal el 10 de desembre de 1763 i es va celebrar a la seu d’Hisenda a Madrid. Ja es veia a qui havia de tocar-li cada any. Però el precedent més modern de l’actual grossa de Nadal cal cercar-lo en l’època de la guerra del Francès. El ministre del Consejo y Cámara de Indias, Ciriaco González Carvajal, va impulsar el que s’anomenaria “loteria moderna” per distingir-la de l’anterior, amb la idea de “aumentar los ingresos del erario público sin quebranto de los contribuyentes”. La iniciativa va ser aprovada per les corts de Cadis el novembre de 1811, i la rifa de Nadal, limitada territorialment per imperatius bèl·lics a Cadis i la seva rodalia, va ser el 18 de desembre de 1812. Els 8.000 rals del premi va guanyar-los qui va invertir-ne 40 en el número que va ser premiat, el 3604.

El 1814 la loteria ja tenia abast estatal i usava el sistema de bombos i boles que coneixem. No va ser fins al 1892 que la rifa extraordinària del desembre va passar a denominar-se oficialment rifa de Nadal, i ni tan sols la Guerra Civil va frenar les ganes de jugar-hi, tot i que cada bàndol va organitzar el 1938, a Barcelona i a Burgos, el seu respectiu sorteig. Potser d’aquella etapa tan insana ha quedat el tòpic de la importància de la salut com a consol d’aquells a qui no els toca res.

Comparteix
Comentaris
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
  • Els pioners de l'esquíCatalunya, 1908: quan esquiàvem amb corbata i faldilla
  • Segle XIIIParís, Bolonya i Òxford. Així eren les primeres universitats
  • Investigació SàpiensJuan Gómez de Lecube: futbolista de dia, espia nazi de nit
La dona nua acompanyada de bohemis va incomodar un públic acostumat als paisatges i a escenes religioses o bèl·liques
El Museu de Cultures del Món s'endinsa en les dures condicions de vida a la colònia militar que va tenir Espanya al Marroc
SÀPIENS i Cementiris de Barcelona us conviden a la projecció del documental sobre un periodista excepcional
Publiquem al web documents que descriuen el calc franquista de l'aparell repressiu nazi
Durant la Guerra Civil va dur a terme tota mena de tasques de suport a la República
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació