Mag Lari

Enrique Marco

‘Splenda’ és el darrer espectacle del Mag Lari. Avalat per la crítica, l'obra fa dos mesos que omple el teatre Tívoli de Barcelona. A SÀPIENS l'hem entrevistat entre bambolines, just abans de començar la sessió.

En el teu nou espectacle no hi ha jocs de cartes, ni conills que surtin del barret.
Estem molt habituats a veure mags que fan espectacles on predominen els jocs de mans i de cartes. Splenda, però, és un xou que vol aprofitar les possibilitats de la màgia escènica de gran format. És a dir, sóc més proper a l’estil de David Copperfield que al del Màgic Andreu.

L’any 1983 Coperfiled va fer desaparèixer l‘estàtua de la Llibretat. T’has proposat de fer desparèixer algun monument?
No m’ho he plantejat. És un truc d’il·lusionisme molt complicat i no és tracta d’un simple efecte visual contràriment al que molta gent s’imagina.

Ara parlàvem de mags actuals, però quin període de la història de la màgia t’hauria agradat viure?
La màgia ja existia en època dels egipcis, però és en el segle XIX quan es posen les bases de la màgia moderna, quan apareix la figura del mag que porta jaqué. Fins llavors, els mags eren personatges més aviat fantasmagòrics vestits amb robes orientals.

I què t’atreu d’aquella època?
El públic era molt innocent. No existien els efectes òptics del cinema, ni la televisió, ni les noves tecnologies, i per això els espectadors confonien l’il·lusionisme amb la màgia negra. Ara tots sabem que darrere d’un truc sempre hi ha una trampa. Però en aquella època no era tan evident. M’hauria agradat veure la reacció del públic davant d’aquells espectacles de màgia.

És més difícil fer màgia ara que fa 150 anys?
Ara obrim el televisor amb un comandament. Fa cent anys ho haurien considerat un fenomen màgic. Però tot i el pes de la tecnologia, hi ha una convenció entre mags i espectadors que fa que trucs molt simples continuïn sorprenent el públic.