sapiens.cat

Descobreix la teva història

Entrevistes
  • Comenta

Gemma Aguilera

“L’assassinat de Companys va marcar la vida de Pedro Urraca”

Oriol Gracià Divendres, 24 de febrer de 2012

Gemma Aguilera
Gemma Aguilera
Jordi Play

Aquesta periodista de la revista ‘El Temps’ i col·laboradora de ‘Sàpiens’ ha guanyat l’últim premi Octubre d’assaig amb el llibre ‘Agent 447. L’home que va detenir el president Companys’ (Edicions 3i4). El volum desvela per primera vegada la personalitat del policia Pedro Urraca.

Els dietaris de Pedro Urraca són la base del seu llibre. Com va intuir que aquells documents no eren d’un policia qualsevol?
Des de la primera línia, vaig tenir clar que en aquelles pàgines no hi trobaria banalitats. Es tractava d’una quinzena de dietaris endreçats i amb una lletra molt polida, escrits en espanyol i en francès indistintament, on el policia detalla, amb una prosa envejable, capítols de la seva vida personal i íntima, i també relats angoixants de la seva fugida de Madrid cap a París o la seva por quan ha de fugir de París en ser condemnat a mort per la França alliberada. M’esperava un policia franquista segons els clixés tradicionals: poc hàbil per a la prosa, gens donat a expressar els seus sentiments i, sobretot, fervent predicador de la ideologia del règim. Va ser tot el contrari.

Com el definiria? Quina era la seva ideologia?
Acomplexat i amb una baixa autoestima que el va marcar des que era petit, va intentar compensar les carències emocionals que descriu als dietaris obsessionant-se amb l’objectiu d’arribar molt lluny en la seva carrera professional. Va esdevenir un oportunista sense escrúpols, capaç de deixar a l’estacada les persones més properes si ja no li resultaven útils. El resultat final d’aquesta vida va ser un home vell, malalt, arruïnat i amb la família destrossada. Havia fracassat en tots els seus objectius vitals. Ideològicament inestable, arriba a escriure en els seus dietaris contradiccions com ara: “per les meves venes corre sang republicana, però detesto el que s’ha fet amb el rei” —l’endemà de la proclamació de la República—, i poc després considerar que els “rojos són l’absoluta encarnació del mal”.

Urraca va formar part del cos de policia republicana, per què es va passar de bàndol?
Els comandaments de la policia republicana l’havien tractat bé. Fins i tot, havia ascendit. Però era un policia corrent. I necessitava un reconeixement, un copet a l’esquena que, com explica en els dietaris, mai no havia obtingut, ni tan sols de la seva família. Quan va esclatar la guerra civil, tot i que ell no havia manifestat la seva ideologia en cap moment, va tenir por i va fugir. Es va amagar durant gairebé un any fins que va aconseguir fugir a França. De seguida va tenir la intuïció que les coses li anirien millor si es posava del costat dels nacionals. I així va ser, per oportunisme i ànsia de reconeixement, que Urraca va apropar-se a les altes esferes de la dictadura, fins al punt que ben aviat va establir amistat amb el ministre Serrano Suñer, qui el 1939 el va catapultar a l’ambaixada espanyola a París.

Gràcies als dietaris sabem que va detenir l’anarquista Joan Peiró, el ministre d’Indústria de la República Julián Zugazagoitia i Lluís Companys. El president de la Generalitat seria l’única de les seves víctimes que recordaria durant dècades a les seves anotacions. En el llibre vostè fa entendre que Urraca potser se n’havia penedit...

Si no se’n va penedir, com a mínim no va poder esborrar de la seva ment aquell episodi. Quaranta anys després que el president fos afusellat, Urraca va comprar a Madrid l’edició en espanyol del llibre de Joan Llarch La tràgica mort de Companys. El llibre el va conservar el seu fill, i en la pàgina en què es parla de Pedro Urraca hi tenia com a punt de llibre la fotografia original de Companys a Hendaia, còpia de la qual va fer arribar ell mateix a l’esposa del president assegurant-li que ell l’havia tractat bé. En el dietari, Urraca una pàgina molt personal al cas Lluís Companys, l’única pàgina que dedica a una de les seves víctimes en la quinzena de dietaris. I assegura que el president “està disposat al sacrifici per Catalunya”. Urraca s’havia trobat la seva antítesi. Ell, un home sense escrúpols ni ideologia disposat a tot per obtenir un reconeixement egoista; Companys, un home disposat a perdre-ho tot, fins i tot la vida, per defensar la seva ideologia. Tot plegat el va marcar profundament, segur.

El 2014 està prevista la desclassificació dels ‘serveis’ d’Urraca. Creu que aportaran molta més informació de la que vostè ha trobat en els diaris?
Sens dubte. La meva recerca és completa pel que fa a la vida personal i familiar del policia, però incompleta des del punt de vista professional, perquè la legislació espanyola protegeix els funcionaris fins a vint-i-cinc anys després de la seva mort, això és fins al 14 de setembre del 2014. En aquest cas, el full de serveis de Pedro Urraca Rendueles traurà a la llum la seva activitat professional amb més detall, més enllà del seu expedient laboral, que ja he pogut consultar. Dels arxius francesos, l’Arxiu del Nacionalisme Basc i la documentació personal del policia, en vaig poder extraure molta informació, però els documents classificats ens permetran de tancar aquesta història. Confio que hi trobarem més detalls del procés contra Lluís Companys i de les detencions de molts altres exiliats republicans, comunistes i suposats membres d’ETA a París i Brussel·les entre el 1939 i el 1980.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Aquest cap de setmana vam entrar al monestir. Us ho expliquem el dia en què s'hi traslladaran les peces del Museu de Lleida
De l'emperador Didi Julià a Bernard Madoff passant pel cardenal francès que va tenir un afer amb una falsa Maria Antonieta
De la segregació del bisbat de Lleida a l'actualitat
Recordem alguns catalans que van donar suport als moviments que cercaven deslligar-se d’un règim colonial abusiu i inoperant
Del canal de Suez al gran pantà del Colorado, passant pel Golden Gate i el pont de les cascades Victòria
  • Egipcis contra hititesCadeix: revivim la primera batalla de la història
  • Penedès, segle XIQuan Mir Geribert va desafiar el casal de Barcelona
  • Conte de NadalEl 'best-seller' de Dickens que va sacsejar Anglaterra el 1843
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació