sapiens.cat

Descobreix la teva història

Anàlisi
  • Comenta

Paradisos fiscals: on es renten els diners?

Els capitals dipositats en aquests territoris continuen alterant el funcionament de l’economia. Recordem les seves arrels i com han perviscut fins al segle XXI

Paola Lo Cascio, historiadora i membre del GRANMA Dilluns, 4 d'abril de 2016

Dòlars de les Bahames, un dels territoris amb forts incentius fiscals
Dòlars de les Bahames, un dels territoris amb forts incentius fiscals
vrjoyner (Shutterstock)

Per tal de cercar les arrels més remotes del que avui coneixem com a paradisos fiscals hauríem de viatjar fins a l’edat moderna. En aquella època i després en el segle XIX, molts dels territoris que avui es consideren paradisos fiscals eren llocs on es refugiaven els vaixells mercants, al resguard del temps i dels atacs del pirates, com les Caiman, amb bandera holandesa, o les Seychelles, de la Gran Bretanya. De fet, aquesta expressió deriva de l’anglès 'tax haven' (‘refugi’), posteriorment transmutada en tax heaven, literalment ‘paradís fiscal’.

Però entre els anys vint i trenta del segle passat, just entorn del crack del 1929, el fenomen començà a intensificar-se i a canviar. Mentre Suïssa enduria la seva legislació sobre el secret bancari i als EUA es consolidaven enclavaments fiscalment opacs, molts territoris (petits estats independents o dominis de grans imperis, com Panamà o les Bahames) van començar a especialitzar-se en l’adopció de normatives adreçades a limitar o, fins i tot, eliminar la imposició fiscal.

Un moment clau va arribar amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, que va comportar una gran reestructuració del sistema econòmic i financer. Els països europeus occidentals, gràcies al pla Marshall, es van reinserir en el sistema econòmic mundial, però molts dels seus territoris colonials (o excolonials) no es van beneficiar de les ajudes que rebien les metròpolis. Així, van deixar de produir les matèries primeres que els integraven en l’economia colonial i es van transformar en paradisos fiscals, de manera que van esdevenir centres d’atracció de capitals i seus d’activitats financeres extraterritorials.

Posteriorment, als anys setanta, amb la irrupció dels anomenats petrodòlars —i gràcies als estats occidentals, que no hi van posar cap trava—, els paradisos van rebre un nou impuls, sobretot per les grans oportunitats financeres que oferien. Finalment, en els darrers trenta anys, la dissolució del bloc soviètic i la liberalització econòmica han provocat una poderosa multiplicació dels paradisos fiscals.

Avui, més paradisos que mai
La revolució tecnològica dels últims deu anys n’ha facilitat l’expansió i la capacitat d’oferir productes financers més accessibles: avui, amb una transferència en línia de dos euros, es pot constituir una societat en un d’aquests països, les activitats de la qual evadiran una mitjana del 80% dels impostos que haurien de pagar si la societat estigués constituïda en el país de procedència dels capitals.

Però la pregunta clau és: “Què entenem avui per paradís fiscal?”. Aquesta expressió identifica els països o territoris que no preveuen imposició sobre les rendes de les persones físiques o jurídiques, o també els països en què la imposició és molt reduïda o laxa. Tanmateix, aquesta noció es pot considerar més àmplia, ja que en molts casos aquests països són també paradisos societaris (les autoritats demanen molt poques formalitats a l’hora d’obrir una societat), paradisos bancaris (es garanteix un fort secret bancari) i finalment paradisos penals (no està previst pel seu codi penal el delicte d’evasió fiscal, falsejament comptable, corrupció o reciclatge de capitals). A vegades el mateix territori compleix totes aquestes característiques (Aruba, illes Verges, Singapur o Panamà), a vegades només algunes (Andorra, Jersey, Hong Kong, Suïssa).

Pel que fa al tipus de capitals dipositats en els paradisos fiscals, en alguns casos es tracta de rendes d’activitats legals. Però en molts d’altres, grups criminals dipositen els capitals de les seves activitats (tràfic d’armes, de droga, d’influències, de contraban) amb l’objectiu de netejar-los i fer-los tornar a circular.

Una llista ben negra
La història de la lluita contra els paradisos fiscals és la història d’un fracàs. Des dels primers intents a la dècada dels vint del segle passat per part de la Societat de les Nacions (amb l’oposició de Suïssa, Holanda i Alemanya), fins als intents d’alguns presidents nord-americans com Roosevelt i Carter, passant pels compromisos adquirits per les organitzacions internacionals fins al final del segle XX, ha estat pràcticament impossible plantejar mesures de control d’aquest fenomen.

A partir del 1998 l’Organització Econòmica per a la Cooperació i el Desenvolupament (OCDE) ha promocionat la signatura d’acords entre els estats i ha redactat periòdicament la llista negra dels paradisos fiscals. Això ha permès tenir-ne una classificació. L’abril del 2009 hi havia quatre països —Costa Rica, Malàisia, les Filipines i l’Uruguai— que havien refusat qualsevol acord (l’anomenada llista negra, de la qual tots quatre en van sortir l’estiu passat), quaranta-un estats i territoris que s’havien compromès a canviar la seva legislació però encara no ho havien fet —entre ells, Andorra i Suïssa— (llista grisa) i finalment quaranta més que havien començat a col·laborar contra els paradisos fiscals, com ara l’Argentina, Xipre o Jersey. Malgrat que en l’última cimera del G-20 la lluita contra els paradisos fiscals va tenir un cert protagonisme —no debades, segons el Fons Monetari Internacional (FMI) una quarta part de la riquesa mundial és en aquests territoris—, encara és llarg el camí que durà a la seva eliminació. Les prudències dels estats davant dels grups de pressió i les grans corporacions fan que siguin encara molts els capitals custodiats en aquests països. Capitals que alteren el funcionament de l’economia, nodreixen les organitzacions criminals, empobreixen les caixes dels països de procedència dels inversors i, en definitiva, augmenten sensiblement les diferències socials.

Onze dates clau

  • 1898 Els Estats Units creen el paradís fiscal de Delaware.
  • 1920 Suïssa crea el paradís fiscal del cantó de Zug.
  • 1922 La Societat de les Nacions planteja mesures contra l’evasió de capitals.
  • 1934 A Suïssa la violació del secret bancari és delicte penal.
  • 1937 El president Roosevelt encarrega l’Informe Morgenthau sobre el frau fiscal internacional.
  • 1957 Es crea el mercat dels eurodòlars.
  • 1977 L’OCDE formula una recomanació oficial per intercanviar informacions fiscals entre estats.
  • 1981 El president Carter encarrega l’Informe Gordon sobre paradisos fiscals. El Govern dels EUA crea les International Banking Facilities, zones desfiscalitzades i desreglamentades al seu territori.
  • 1998 Presentació de la primera llista negra de l’OCDE.
  • 2005 El Fons Monetari Internacional també publica la seva llista negra.
  • 2009 En la reunió del G-20 de Londres, l’OCDE presenta l’última versió de la seva llista negra.
Per saber-ne més
  • Baker, Raymond. 'Capitalism’s achilles heel: dirty money and how to renew the free-market system'. Nova Jersey: Wiley, 2005.
  • Henry, James. 'The blood bankers: tales from the global underground economy'. Nova York: Basic, 2005.
  • Una completa guia d’iniciació als negocis i inversions 'offshore': www.paraisos-fiscales.info

Aquest article es va publicar en el número 91 del SÀPIENS.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
El procés franquista per espanyolitzar el club blaugrana en 12 punts
Un curs de la UB aprofundeix en els episodis de la història ocorreguts arran d’aquest procés polític
La d'avui no és la primera reacció del poble català davant els abusos de Madrid. Recordem la resta de vegades que ens hem plantat
Es tracta de la primera pel·lícula sonora d’animació dels estudis Walt Disney
Repassem els dubtes que envolten la vida del cèlebre viatger
  • La construcció d'un estatEl llegat de Pere III el Cerimoniós
  • Una nissaga sobiranaLes lluites i els pactes dels primers comtes per tenir un territori propi
  • Senyors del marQuan tots els peixos del Mediterrani lluïen les quatre barres
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació