Científics de l'Institut d'Antropologia Evolutiva Max Planck, a Alemanya, han extret la seqüència d'ADN d'un os del dit petit en estat fòssil que pertany a una nena que va viure fa desenes de milers d'anys a Sibèria. Tot i que no han pogut determinar-ne l'edat exacta, sabem que pertanyia a un grup d'homínids que es va extingir, l'home de Denisova, anomenat així per la cova siberiana en què es van trobar les restes. Aquesta nova espècie es va identificar l'any 2010 a partir d'una anàlisi d'ADN mitocondrial.
Els arqueòlegs, però, no disposen de cap més pista sobre l'home de Denisova, ja que l'únic que han trobat són dos molars i el fòssil que ha permès engegar les anàlisis d'ADN. El descobriment d'aquest genoma és important per la qualitat de la seqüència obtinguda, que segons els científics és tan clara com les que s'obtenen actualment dels humans. Això permet als experts explorar quines poblacions d'humans poden haver heretat els gens dels extingits Denisova i, així, elaborar mapes detallats del moviment que van dur a terme les diferents espècies d'homínids pel planeta. Aquesta anàlisi també posarà de manifest les diferències estructurals entre espècies d'humans.
La revista ‘Science', que ha publicat el descobriment, assegura que durant dos anys un equip de científics va revisar fins a 30 vegades cadascun dels cromosomes per assegurar-se que la cadena era la correcta. Ara, el repte que es proposen els científics de l'Institut Max Planck és extreure el genoma d'una altra espècie d'humans extingida, els neandertals, i esperen presentar-ne els resultats d'aquí un any.
Els arqueòlegs, però, no disposen de cap més pista sobre l'home de Denisova, ja que l'únic que han trobat són dos molars i el fòssil que ha permès engegar les anàlisis d'ADN. El descobriment d'aquest genoma és important per la qualitat de la seqüència obtinguda, que segons els científics és tan clara com les que s'obtenen actualment dels humans. Això permet als experts explorar quines poblacions d'humans poden haver heretat els gens dels extingits Denisova i, així, elaborar mapes detallats del moviment que van dur a terme les diferents espècies d'homínids pel planeta. Aquesta anàlisi també posarà de manifest les diferències estructurals entre espècies d'humans.
La revista ‘Science', que ha publicat el descobriment, assegura que durant dos anys un equip de científics va revisar fins a 30 vegades cadascun dels cromosomes per assegurar-se que la cadena era la correcta. Ara, el repte que es proposen els científics de l'Institut Max Planck és extreure el genoma d'una altra espècie d'humans extingida, els neandertals, i esperen presentar-ne els resultats d'aquí un any.