sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Segle XX
La Riuada del Vallès

La nit que l’aigua va causar 1.000 morts al Vallès

Recordem una de les pitjors catàstrofes naturals mai viscudes a Catalunya

Laura Pinyol i Puig

Riuades 1962
Rubí, 1962
Martín Aragonés. Arxiu Municipal

La nit del 25 de setembre de 1962 un aiguat de proporcions colossals va castigar el Vallès Occidental i va arrasar tot el que va trobar al seu pas en una superfície de 900 quilòmetres quadrats. Terrassa, les Fonts i Rubí van ser tres de les poblacions més afectades, tot i que els efectes de les riuades i la desolació es van notar a pràcticament tots els municipis de la comarca i en molts altres municipis del Baix Llobregat.

Hi va haver un miler de víctimes, un fet produït per la suma de diverses circumstàncies. En primer lloc, les condicions geogràfiques del Vallès, que té enclavades les poblacions en un pla inclinat que descendeix directament del massís de Sant Llorenç, farcit de rius, rierols i torrents. En segon lloc, la brutalitat de la tempesta de la nit del 25 de setembre, en la qual van caure 240 l/m². I en tercer lloc, els infrahabitatges i les barraques construïts per la mateixa població immigrant a les lleres de les rieres, en zones molt allunyades del centre de la ciutat.

Una tempesta estacionària
El matí del dia 25 va ser assolellat i xafogós. Només alguns pronòstics meteorològics advertien d’inestabilitat de temperatures i augment de la nuvolositat. Al migdia va començar a ploure i la pluja es va anar intensificant durant la tarda fins al vespre. Entre les 22.38 h i les 23.22 h, l’aiguat va deixar un registre de 182 l/m² a l’observatori de la Mola i un registre de 95 l/m² a l’estació meteorològica municipal de Sabadell, és a dir, 2,16 litres per minut durant prop de tres quarts d’hora.

Al massís de Sant Llorenç la pluja va anar omplint els quaranta rierols que baixen des de la Mola cap a la riera de les Arenes, pel vessant de Matadepera, Terrassa i Rubí, fins al Llobregat; i el riu Ripoll, per la banda de Sant Llorenç Savall, Castellar, Sabadell i Cerdanyola, cap al Besòs. El desguàs del massís, en forma d’embut, no va poder absorbir les pluges i va formar preses naturals d’argila, fang, arbres i roques que, en omplir-se i esventrar-se, van catapultar riera avall pedres de grans dimensions, terres i arbres sencers. Una successió d’onades fatídiques que arribarien a Terrassa, les Fonts i Rubí per la riera de les Arenes amb una violència, velocitat i voracitat impossibles de prevenir. Són les mateixes preses que van taponar el pont de la RENFE de Terrassa o el de les Fonts i que s’endurien, en rebentar-se, els barris adjacents a les seves lleres i tot l’Escardívol de Rubí. A l’altra banda, a Sant Llorenç Savall, a la capçalera del riu Ripoll, el cabal mitjà del rierol es va multiplicar per tres mil i va abocar cap a Sabadell un cabal sis vegades superior al cabal mitjà del riu Ebre.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Els episodis històrics que van inspirar la gran novel·la de Joanot Martorell
La Fundació Carulla mostra la seva defensa de l’escola catalana i dona suport a la innovació d’alumnes, professors i centres educatius
7 punts que demostren que l'ombra de Franco segueix sent molt allargada
L'activitat, oberta a tothom, presenta una nova mirada sobre el món rural
Repassem el pes d’un segle de dominació anglesa en 10 punts
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació