La parròquia de Sant Pere i Sant Pau del Prat de Llobregat ha recuperat la talla romànica de Sant Pau, un dels vestigis artístics més antics del delta del Llobregat. Cedida per una família que l'ha custodiat durant segles en un mas de la zona, s'ha exposat a l'altar de l'església després de la restauració que han dut a terme les restauradores Bea Montobbio i Mercè Algueró.
La peça es troba en un estat molt deteriorat, però conserva uns colors vius i unes faccions amb ulls ametllats i perfilats, nas prominent i boca fina. Un informe emès pel Departament d'Art Romànic del MNAC ha determinat, però, que els colors no són originals, ni tampoc el braç dret, ja que sembla que a principis del segle XX va patir una restauració força barroera que la va acabar de malmetre. La figura també sosté entre els braços un llibre i una espasa. El llibre és un element mitjançant el qual l'art cristià primitiu solia representar Sant Pau, mentre que l'espasa el simbolitza actualment i es va afegir més endavant. L'informe ha determinat que els elements més antics de la talla daten de finals del segle XIII, un moment de pas entre el romànic i el gòtic.
La figura, desconeguda fins ara, ha estat custodiada durant segles per diverses generacions de la família Vilà, al mas Cal Marc de l'Ixo. Es desconeix com va anar a parar a aquest mas, però es creu que abans havia estat en una ermita entre Sant Boi i el Prat. L'ermita, la primera menció de la qual data de 1010, va ser reconstruïda diversos cops en patir múltiples riuades, fins que va quedar en estat ruïnós a mitjan segle XVII. Podria ser que la família Vilà custodiés la talla des d'aleshores. Tot i que estava molt lligada a aquesta nissaga, finalment ha estat cedida a la parròquia.
La troballa té un gran valor històric per la dificultat de trobar ruïnes o relíquies molt antigues en un hàbitat tan canviant com el delta del Llobregat, sotmès a riuades freqüents. Ara, després d'un llarg periple, la talla de Sant Pau descansa definitivament a l'altar de l'església de Sant Pere i Sant Pau, on s'exposarà i podrà ser visitada.
La peça es troba en un estat molt deteriorat, però conserva uns colors vius i unes faccions amb ulls ametllats i perfilats, nas prominent i boca fina. Un informe emès pel Departament d'Art Romànic del MNAC ha determinat, però, que els colors no són originals, ni tampoc el braç dret, ja que sembla que a principis del segle XX va patir una restauració força barroera que la va acabar de malmetre. La figura també sosté entre els braços un llibre i una espasa. El llibre és un element mitjançant el qual l'art cristià primitiu solia representar Sant Pau, mentre que l'espasa el simbolitza actualment i es va afegir més endavant. L'informe ha determinat que els elements més antics de la talla daten de finals del segle XIII, un moment de pas entre el romànic i el gòtic.
La figura, desconeguda fins ara, ha estat custodiada durant segles per diverses generacions de la família Vilà, al mas Cal Marc de l'Ixo. Es desconeix com va anar a parar a aquest mas, però es creu que abans havia estat en una ermita entre Sant Boi i el Prat. L'ermita, la primera menció de la qual data de 1010, va ser reconstruïda diversos cops en patir múltiples riuades, fins que va quedar en estat ruïnós a mitjan segle XVII. Podria ser que la família Vilà custodiés la talla des d'aleshores. Tot i que estava molt lligada a aquesta nissaga, finalment ha estat cedida a la parròquia.
La troballa té un gran valor històric per la dificultat de trobar ruïnes o relíquies molt antigues en un hàbitat tan canviant com el delta del Llobregat, sotmès a riuades freqüents. Ara, després d'un llarg periple, la talla de Sant Pau descansa definitivament a l'altar de l'església de Sant Pere i Sant Pau, on s'exposarà i podrà ser visitada.