"Querida cuñada. Sabe y te ruego digas a mis hermanas Ramona y Nieves que estoy detenido en Montjuïc, bien de salud y de trato. Pero como al detenerme en Francia, no pude traer casi nada vengo desprovisto, y necesitaré algún dinero y ropa…". Així comença la carta que el president de la Generalitat Lluís Companys va escriure als seus familiars el 10 d'octubre de 1940, cinc dies abans de ser afusellat al castell de Montjuïc. La missiva, però, no va arribar mai al seu destí. Companys va entregar-la al tinent coronel que el custodiava, Gonzalo Zarranz, i aquest la va tirar a la paperera. El seu ajudant, sense que ningú ho veiés, va recollir el text i el va amagar. Inèdit fins ara, el document ha estat recuperat de la col·lecció de l'home que el va conservar durant tota la seva vida, coincidint amb el 72è aniversari de la seva mort.
La carta està escrita en castellà, segurament per imposició militar, en llapis i en un full de llibreta quadriculat. A la carta, Companys es dirigeix a la seva cunyada per demanar-li que transmeti a les seves germanes que l'han detingut, demana que li facin arribar alguns objectes de primera necessitat i indica què han de fer per visitar-lo. Una nota a la part posterior del full enumera una llista de les necessitats bàsiques que Companys demanava a les seves germanes: un pijama, tovalloles i tovallons, sabó, colònia, un raspall i pasta dentífrica, així com material per escriure –paper, sobres, blocs de notes i una llanterna.
El text se suma a l'única carta que fins ara es coneixia dels darrers moments de la vida del president. La va escriure a la seva dona, Carme Ballester, poques hores abans de ser afusellat. A més, fa just un any van sortir a la llum cinc altres missives que va enviar al seu amic Jaume Creus des de la presó de Madrid, quan ambdós estaven presos pels fets del Sis d'Octubre de 1934. Fins ara, la carta es conservava emmarcada a la casa dels familiars del militar que la va recuperar.
La carta està escrita en castellà, segurament per imposició militar, en llapis i en un full de llibreta quadriculat. A la carta, Companys es dirigeix a la seva cunyada per demanar-li que transmeti a les seves germanes que l'han detingut, demana que li facin arribar alguns objectes de primera necessitat i indica què han de fer per visitar-lo. Una nota a la part posterior del full enumera una llista de les necessitats bàsiques que Companys demanava a les seves germanes: un pijama, tovalloles i tovallons, sabó, colònia, un raspall i pasta dentífrica, així com material per escriure –paper, sobres, blocs de notes i una llanterna.
El text se suma a l'única carta que fins ara es coneixia dels darrers moments de la vida del president. La va escriure a la seva dona, Carme Ballester, poques hores abans de ser afusellat. A més, fa just un any van sortir a la llum cinc altres missives que va enviar al seu amic Jaume Creus des de la presó de Madrid, quan ambdós estaven presos pels fets del Sis d'Octubre de 1934. Fins ara, la carta es conservava emmarcada a la casa dels familiars del militar que la va recuperar.