sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Segle XX
Salvar els nens de la guerra

Entrevista a Jordi Finestres

"Res em faria més feliç que persones de certa edat s’adrecin a nosaltres per dir-nos: Ep, que jo era un d’aquests nens!”

Víctor Farradellas

Jordi Finestres
Jordi Finestres
Jordi Play

El periodista i col·laborador de SÀPIENS Jordi Finestres és un expert caçador d'històries; així ho avalen treballs d'investigació com 'Garbo, l'espia català que va enganyar Hitler', 'La detenció de Companys. El manuscrit inèdit' o el més recent 'nazis a Amèrica: l'operació Paperclip'. Aquesta vegada l'objectiu de la seva cerca ha estat descobrir com es va crear la primera xarxa d'apadrinament del món a Catalunya, el projecte Plan. El reportatge 'Salvar els nens de la guerra' és un relat emotiu i apassionant sobre la iniciativa del periodista John Langdon-Davies d'ajudar els més desemparats durant la Guerra Civil Espanyola.

Gràcies a la seva investigació descobrim que Langdon-Davies va ser molt més que un corresponsal de guerra. A part de la seva vinculació amb Catalunya, recuperar la seva vessant humanitaria és una manera de fer-li justícia? Què és el que més el va atraure d’aquest personatge?
Del John Langdon-Davies m’atrau una triple dimensió: per una banda, la d’un reporter de primer nivell, vivint i explicant la guerra des de primera línia, amb una visió clara i ben poc intoxicada de la realitat, defugint d’apriorismes i falsa propaganda; en segon lloc, la seva estreta vinculació amb Catalunya, abans, durant i després de la guerra, la seva fascinació per la cultura catalana i la voluntat d’explicar-la al món anglosaxó com no ho ha fet mai ningú amb tanta excel·lència; i la tercera dimensió és la solidària, la immensa humanitat d’en John que veu que a més del rol de periodista vol i pot fer quelcom més vers els més desprotegits de la guerra, en aquest cas els nens, i d’aquí que impulsi un projecte d’apadrinament inèdit fins aleshores al món.

Perquè Langdon-Davies es desvincula de Plan quan és enviat a Finlàndia? Després torna a Catalunya i obre una fonda, en plena època franquista. Va seguir amb algun tipus de tasca humanitaria o periodística?
Més que desvincular-se de Plan, en John, després d’anys de treball per aixecar el projecte, el que fa és deixar-ho en bones mans tot i que mai se’n desvincularà del tot i estarà en contacte amb la gent de l’organització. De fet, a tall d’anècdota, la seva filla, Debbie Langdon-Davies, continua treballant avui en dia per Plan arreu del món.
Quan en John i la seva esposa, la Patricia, s’instal·len a Sant Feliu de Guíxols, tindran una vida ben activa des del punt de vista social i cultural. La fonda que van regentar, Casa Rovira, fou un punt de referència per al turisme anglès que visitava Catalunya. En John va estar en contacte i feu amistat amb la gent de la cultura del país, amb personalitats com Pla o Manent, per exemple, i va continuar escrivint sobre la història, els costums i la cultura catalana, cas de 'Gatherings from Catalonia', un llibre publicat en anglès i que no devia agradar a la dictadura de Franco per la defensa que s’hi fa del fet català. Des de Catalunya en John va continuar escrivint llibres, deixant en segon pla la tasca pròpiament periodística.

Ha pogut contactar amb algun dels nens apadrinats, o algun dels seus descendents? Hi ha algun cas que l’hagi emocionat especialment?
L’objectiu de l’article i del llibre ha estat explicar una història desconeguda fins ara, i publicant el nom dels fillols de Plan durant la guerra. És a partir d’ara que espero i desitjo que persones de certa edat s’adrecin a nosaltres per dir-nos: “Ep, que jo era un d’aquests nens!”, res em faria més feliç.
En quan als casos emocionals, n’apareixen molts en el llibre i seria injust escollir-ne un, els escrits dels nens parlant de la guerra i del patiment impacten molt. Potser el nen que resumeix el perquè de la iniciativa d’en John i dels seus companys és el petit José, de Santander, un nen de cinc anys que en John es troba a l’estació de Puigcerdà quan fou evacuat de Cantàbria. El nen li dóna un paper que portava a la butxaca i en el qual es podia llegir: “Aquest és el José. Jo sóc el seu pare. Sé que em mataran quan caigui Santander, i demano que tot aquell que llegeixi això tingui cura del meu fill”. Això va emocionar al John. I també a mi.

Quina és la clau de l’èxit que va fer de Plan un projecte tan extens?
La clau de l’èxit va ser la campanya incessant de persones com el John Langdon-Davies, l’Eric Muggeridge, el Nick Barton, l’Esme Odgers, l’Edna Blue... ciutadans anglesos, nord-americans, australians que van abandonar les seves feines per conscienciar als seus que a Espanya hi havia una guerra terrible i que hi havia milers de nens i nenes que ho patien brutalment. Fou una campanya intensa que es corroborava amb fets com la bona feina que es feia a les colònies infantils a Puigcerdà i al Maresme. Ben aviat a Anglaterra i als Estats Units la gent volia apadrinar nens espanyols perquè es tractava d’una iniciativa sense precedents, que fugia de les típiques campanyes de caritat per esdevenir un autèntic projecte educatiu que canviaria la vida de centenars d’infants. I en això va ajudar, és clar, que personalitats de diversos àmbits de la vida pública, com la primera dama dels Estats Units, Eleanor Roosevelt, o celebritats de Hollywood, també apadrinessin nens de la guerra.

El 3 de desembre surt a la venda “El Xalet de Puigcerdà” on el lector trobarà tota la seva investigació al complet. Què se n’ha fet d’aquell xalet on els nens es refugiaven?
A “El xalet de Puigcerdà” el lector tindrà l’oportunitat de conèixer una història emotiva i real que dóna sentit i honra el millor de l’ésser humà en un moment tan delicat com és una guerra, en la qual també apareix el pitjor de l’ésser humà. I sí, el xalet encara existeix, tant “Torre Inglaterra”, a la Rigolisa, Puigcerdà, com Torre Remei, a Bolvir de Cerdanya. Són dues cases precioses, reformades amb el temps, però que continuen mantenint la fesomia dels anys que hi foren els fillols de Plan.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Un estudi suggereix que la momificació va començar fa 6.000 anys, més de mil anys abans del que es creia
L’historiador Artur Ramon explica en un nou llibre el periple que va portar el quadre ‘Sant Jeroni penitent’ fins a Catalunya
El govern italià es nega a posar a disposició de la justícia espanyola un dels aviadors encara viu
Els treballs arqueològics en una cova de Benidorm conclouen que els humans en menjaven fa uns 30.000 anys
Enric Calpena serà el mestre de cerimònies de la sessió del 2 de setembre a la Sala de Tancs de la Fàbrica Moritz Barcelona
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació