sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Antic Egipte
Els enigmes de Nefertiti

Els enigmes de Nefertiti

Les últimes hipòtesis sobre la vida i la mort de la reina

Cristina Masanés (text), Luis Manuel Gonzálvez (assessorament)

Bust de Nefertiti 1
El bust de Nefertiti es va trobar el 1912 a Amarna (Egipte)
tkachuk / Shutterstock

La seva corona blava ens diu que es tractava d'una reina, i el somriure insinuat deixa entreveure una seductora. Era la reina heretge, una dona que va viure un moment apassionant de la història dels faraons. Era la personalitat més fascinant de l'antic Egipte i també la més misteriosa. Sabem que va gaudir d'un gran poder, però qui va ser en realitat? D'on va venir? Com va viure? Va tenir poders de faraó? Es va canviar de sexe? I sobretot, quin final va tenir? Quan es compleixen més de 100 anys del descobriment del seu bust, el 6 de desembre de 1912 a Amarna (Egipte), recuperem un reportatge SÀPIENS que desgrana els principals enigmes d'una de les figures femenines més icòniques d'Egipte.

1. Quin és el seu origen?

Els noms adquirits acostumen a revelar-nos algunes dades de la identitat de la persona en qüestió. Pel que fa a Nefertiti, el seu nom és la millor pista sobre el seu presumpte atractiu físic. No debades, Nefertiti volia dir textualment ‘Esplendor de bellesa, coronada de plomes i de veu exultant, la bella ha vingut’. La primera notícia que tenim d’ella és un casament: el del faraó Amenhotep IV, que aviat es va fer dir Akhenaton, que és si fa no fa el mateix que l’esperit del sol, i una dona de nom Nefertiti.

Quatre anys més tard, la família —i amb ella la capitalitat de l’imperi— va inaugurar una nova ciutat vora el Nil i s’hi va traslladar: Akhetaton, o la ciutat de l’horitzó del sol. Un lloc amb grans palaus i avingudes, però també amb fortes mesures de seguretat. No eren en va. En aquella ciutat irreverent, el nou faraó va imposar el culte a un únic déu: el disc solar. Una vertadera heretgia en una tradició politeista de feia mil·lennis. En aquella ciutat, coneguda actualment amb el nom de Tall al-Amarna, va començar, llavors, el període amarnià, el més revolucionari de l’antic Egipte. I Nefertiti en va ser un dels artífexs centrals. Però d’on havia vingut aquesta dona tan misteriosa?

Exotisme oriental
El seu nom apunta a un origen estranger. Els trets físics, també. Probablement havia nascut a Egipte però tenia avantpassats asiàtics. Era filla d’Amenhotep III (Amenofis III)? O era una de les concubines d’entre els centenars de joves asiàtiques que s’oferien el faraó? En aquell moment, els casaments entre faraons egipcis i princeses asiàtiques eren força habituals. Sabem que un rei asiàtic, el de Mittani, va lliurar la seva filla Tadukhepa com a esposa a Amenhotep III en canvi de l’or que necessitava. Una altra possibilitat apunta que Nefertiti podria ser filla del faraó Ay, quan aquest només era un alt funcionari de la cort. De fet, està documentat que l’esposa d’Ay va ser la dida que va alimentar Nefertiti. Ara bé, també és cert que no s’ha trobat cap dada que pugui avalar aquesta paternitat.

Nefertiti va ser mare de sis nenes, tot i que no està gens clar que les tres darreres fossin filles d’Akhenaton. Per primera vegada en la història d’Egipte, però, hi ha nombroses escenes en què la reina es deixava representar com una mare tendra en un context familiar. Mai abans no s’havia produït. Eren els codis estètics del nou culte solar o la forta personalitat d’una dona que trencava amb tots els cànons i que no semblava tenir problemes a mostrar allò que no es mostra?
I és que Nefertiti no va amagar mai la seva intensa vida amatòria a la cort herètica d’Amarna. Amb l’escultor Tuthmosis. I també amb Umuhanko, un súbdit amb poder que va ser condemnat a morir al desert lligat a un carro ple de pedres. Seductora i irreverent, li agradava provar el gust d’allò prohibit. Les grans incògnites sobre la seva vida són també extensives al seu espòs, el faraó Akhenaton. Era hermafrodita? Estava afectat per una malaltia degenerativa? Va ser un amant incestuós de Tiy, la seva mare, com indica alguna llinda? La ciutat del sol va morir sense descobrir-nos aquests i molts altres enigmes.

Més informació: Revista Sàpiens núm. 48
Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Aquest cap de setmana vam entrar al monestir. Us ho expliquem el dia en què s'hi traslladaran les peces del Museu de Lleida
De l'emperador Didi Julià a Bernard Madoff passant pel cardenal francès que va tenir un afer amb una falsa Maria Antonieta
De la segregació del bisbat de Lleida a l'actualitat
Recordem alguns catalans que van donar suport als moviments que cercaven deslligar-se d’un règim colonial abusiu i inoperant
Del canal de Suez al gran pantà del Colorado, passant pel Golden Gate i el pont de les cascades Victòria
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació