sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Antic Egipte
Els enigmes de Nefertiti

On és el seu cos?

Part de l'aixovar funerari de Nefertiti va ser utilitzat de nou a la tom-ba de Tutankamon

Cristina Masanés (text), Luis Manuel Gonzálvez (assessorament)

El bust de Nefertiti
El bust de Nefertiti s'exhibeix actualment al Museu Neues de Berlín
Vladimir Wrangel / Shutterstock

L’any 2002, l’egiptòloga Joann Fletcher va fer pública una informació excepcional: la troballa del cos de Nefertiti. (Tot i utilitzar tecnologies actuals d’estudi de teixits humans i que la prova de la reconstrucció facial és bastant definitiva, part de la comunitat internacional d’especialistes no n’accepta els resultats.) Segons Fletcher, Nefertiti era a la tomba 35 de la Vall dels Reis, on va ser enterrada molt posteriorment a la seva mort amb altres cossos de la família reial d’Amarna, després de ser moguts més d’un cop.

Però encara que aquesta tomba fos la de Nefertiti, desconeixem com va arribar-hi. El que sí que sabem és que part del seu aixovar funerari va ser utilitzat de nou a la tomba de Tutankamon. Això pot voler dir que el panteó de Nefertiti va ser espoliat pocs anys després de la seva mort. O també que se li van fer uns funerals ridículs i els seus tresors es van guardar per ser utilitzats per a un altre. Quant al seu cos, o bé va ser enterrat provisionalment en un allotjament temporal o va ser maltractat i destruït per la dinastia següent. El taüt d’Akhenaton va acabar a terra amb el rostre arrencat. A ella li va passar probablement el mateix.

Del desert egipci al Museu de Berlín
De Nefertiti, fins al 1900 no se’n sabia quasi res. Amarna es va trobar a començaments del segle XIX. Després de cent anys sumant preguntes, el 1907 es va descobrir el taller de l’escultor Tuthmosis: una ampla vil·la urbana amb múltiples dependències de treball. S’hi llegia: “Supervisor d’obres i escultor”. Allà, el 1912, l’alemany Ludwig Borchardt va trobar-hi vint caps reials entre retrats definitius, models i màscares. Enterrat de bocaterrosa i sota un terraplè de sorra, hi havia el bust de Nefertiti.

Després d’escandaloses irregularitats en el repartiment de les peces de l’excavació, el retrat de l’enigmàtica Nefertiti va anar al Museu Neues de Berlín el 1920. Descoberta al públic tres anys més tard, ràpidament es va convertir en la seva figura més emblemàtica. Tuthmosis, en la seva millor peça, va voler destacar el somriure de la reina i el seu llarg coll. Li falta l’iris d’un ull i part de les orelles. La reina du una banda sobre la corona, molt ampla, amb el blau dels faraons. L’ús subtil de pigment de base mineral i el maquillatge donen la sensació de carn i ossos. No sabem si Tuthmosis, que va fer de Nefertiti nombrosos esbossos, dibuixos, buidats i retrats, n’estava realment enamorat. El què és innegable és la seva impecable professionalitat.

Nefertiti acostumava a dur el cap rapat. A més de facilitar-li la puresa ritual per a les cerimònies del temple, li permetia posar-se corones ajustades i una llarga i luxosa col·lecció de perruques fetes amb cabells naturals, si ens atenem a la gran varietat de pentinats amb què va ser representada. De totes maneres, el seu pentinat emblemàtic és la perruca núbia, de cabells ben curts i amb una acusada forma geomètrica. I és clar, la corona que llueix, encara, al Museu Neues de Berlín.


Més informació: Revista Sàpiens núm. 48
Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
De la clandestinitat a la consulta: els cent anys d'independentisme català en 10 punts
B the travel brand Xperience és un nou concepte de botigues de viatges
Ja pots votar els plats amb IGP o DOP del país que més t'agraden!
Fem un viatge amb sis parades per la història d'aquest joc
Els tallers es fan cada diumenge al matí i se centren en l'antic Egipte, Grècia, l'arqueologia i la cultura visigoda
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació