L'Audiència de Barcelona ha admès a tràmit la denúncia que ha presentat l'associació AltraItalia per tal d'investigar i jutjar l'actuació de l'aviació italiana durant la Guerra Civil. Concretament, AltraItalia apunta noms i cognoms de 21 pilots que, en cas d'estar vius, podrien ser extradits i jutjats per crims de guerra.
És la primera vegada que la justícia investigarà obertament crims de la Guerra Civil, ja que, segons la llei d'amnistia de l'any 1977, no es poden dur a terme accions legals contra espanyols. La llei no empara, però, els crims comesos per estrangers, com és el cas dels pilots italians que van bombardejar Barcelona l'any 1938.
El text al·lega que aquests fets van violar totes les normes internacionals, ja que es van dur a terme en una intervenció militar estrangera sense el precedent d'una declaració de guerra per part d'Itàlia. Per això es van utilitzar noms en clau per als seus aviadors i es van ocultar les matrícules dels aparells. Finalment, la querella justifica que els bombardejos mai van ser investigats penalment a Itàlia, tot i que ja en l'època violaven la Convenció de l'Haia, signada el 1899 i ampliada el 1927, que en un dels seus articles prohibia els atacs a poblacions indefenses. La destrucció de l'Aviazione Legionaria italiana, que va bombardejar escoles i mercats, va causar uns 2.500 morts i gairebé 7.000 ferits a la Ciutat Comtal. Complien l'ordre de Mussolini d'atemorir la població i la rereguarda republicana.
Però, tal com va publicar SÀPIENS en el número 114 (març 2012), Mussolini tenia un preu: Franco va pactar el pagament de milers de lliures italianes a canvi de la seva ajuda. Aquest pagament es va allargar fins la Itàlia democràtica de després de la Segona Guerra Mundial.
És la primera vegada que la justícia investigarà obertament crims de la Guerra Civil, ja que, segons la llei d'amnistia de l'any 1977, no es poden dur a terme accions legals contra espanyols. La llei no empara, però, els crims comesos per estrangers, com és el cas dels pilots italians que van bombardejar Barcelona l'any 1938.
El text al·lega que aquests fets van violar totes les normes internacionals, ja que es van dur a terme en una intervenció militar estrangera sense el precedent d'una declaració de guerra per part d'Itàlia. Per això es van utilitzar noms en clau per als seus aviadors i es van ocultar les matrícules dels aparells. Finalment, la querella justifica que els bombardejos mai van ser investigats penalment a Itàlia, tot i que ja en l'època violaven la Convenció de l'Haia, signada el 1899 i ampliada el 1927, que en un dels seus articles prohibia els atacs a poblacions indefenses. La destrucció de l'Aviazione Legionaria italiana, que va bombardejar escoles i mercats, va causar uns 2.500 morts i gairebé 7.000 ferits a la Ciutat Comtal. Complien l'ordre de Mussolini d'atemorir la població i la rereguarda republicana.
Però, tal com va publicar SÀPIENS en el número 114 (març 2012), Mussolini tenia un preu: Franco va pactar el pagament de milers de lliures italianes a canvi de la seva ajuda. Aquest pagament es va allargar fins la Itàlia democràtica de després de la Segona Guerra Mundial.