sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Segle XX
Catalunya sota les bombes durant la guerra civil

Buscant refugi per protegir-se de les bombes

La població que no era al front es va mobilitzar per construir refugis

Sílvia Marimon

Bombardeig a Tortosa
Bombardeig italià a Tortosa
Archivo Dell'Uficio Storico Dell'Aeronautica Militare (USAM)

Què podia fer la població i el govern republicà davant la pluja de bombes? Els recursos escassejaven, però bona part de la població que no era al front es va mobilitzar per construir refugis. Avis, nens i dones –els homes eren al front– feren esforços gegantins per excavar, amb el pic i la pala, treure cabassos de terra, i folrar parets subterrànies. La primera administració que se’n va preocupar fou l’ajuntament de Barcelona, que va donar llum verda a la creació d’una Comissió d’Urbanització i Obres (COU) i al Servei de Defensa Passiva Antiaèria (SDPA).

L’SDPA va començar a difondre comunicats i consells per l’autoprotecció. El desembre del 1936, l’Ajuntament de Barcelona aprovà la inversió de 273.943 pessetes per a la construcció de refugis i per a l’adequació de diverses obres del metro inacabades. En un principi eren els alcaldes de barri i els vigilants nocturns els que s’encarregaven dels refugis. Més endavant, foren les mateixes juntes de veïns. Un informe de la Defensa Passiva del 15 de desembre de 1936, explicava que “alguns particulars han adoptat com a refugi el fossar de l’ascensor. Altres també han pretès allotjar-se en cas d’alarma en soter-ranis amb un gran estoc de bales de cotó o altres matèries perilloses”. El 23 de novembre de 1936 un decret exigia als veïns informar dels seus soterranis. Es feren 17.000 revisions, i només 700 reunien els requisits necessaris.

Lluís Companys promou les juntes de Defensa Passiva
Entre el 13 de febrer i l’11 d’agost de 1937 es produí l’increment més alt pel que fa al nombre de construccions per a la protecció antiaèria. L’agost del 1937 s’havien enllestit 14 refugis i encara n’hi havia 11 més en construcció.
El consistori acabà construint 35 refugis, el 3% del total. La resta, més de 1.000, foren fruit de l’autoorganització. Les associacions canviaren les seves activitats rutinàries, com organitzar balls, festes o activitats esportives, pel pic i la pala. Les zones de més ritme constructiu foren barriades populars (el Clot, Sant Martí, el Poble-sec, Sants, Gràcia...). Els mateixos veïns es pagaven la construcció d’aquests refugis. No obstant, l’ajuntament donà en algunes ocasions suport tècnic, materials i subvencions.

El president de la Generalitat, Lluís Companys, va promoure la constitució de juntes de Defensa Passiva en cada vila, poble o ciutat l’11 d’agost de 1937. El ritme, però, anà decaient per les condicions de vida i la penúria econòmica. A la darreria del 1937 es desallotjà la Barceloneta perquè no es podia garantir la defensa dels veïns, el subsòl arenós dificultava la construcció de refugis. Al final, el març del 1938, quan els bombardejos eren tan freqüents, molts es resignaren i ni tan sols baixaven als refugis. Com diu Magda Sanahuja, una veïna de Gràcia, que amb 11 anys va viure la pluja de bombes sobre Barcelona: “Al final els bombardejos eren cada mitja hora, ens passàvem la vida pujant i baixant, li vaig dir a la meva mare que si ens han de matar que ens matin, però que jo continuaria fent el que estava fent”.

Més informació: Revista Sàpiens núm. 65
Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
De la clandestinitat a la consulta: els cent anys d'independentisme català en 10 punts
B the travel brand Xperience és un nou concepte de botigues de viatges
Ja pots votar els plats amb IGP o DOP del país que més t'agraden!
Fem un viatge amb sis parades per la història d'aquest joc
Els tallers es fan cada diumenge al matí i se centren en l'antic Egipte, Grècia, l'arqueologia i la cultura visigoda
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació